Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 27 de juliol de 2009

Xina 2ª part





Al final, si!!! Sortim de la vida de motxilero i per el que sembla el dia 29 de Juliol la cosa es tornarà a moure sobre les dues rodes, altre cop les gotes de suor cauran del fron al terra, estic molt content!! Aquets últims dies per la gran Xina han sigut molt interessants i ens hem començat a fer una idea de com funciona aquest país, cal a dir sense massa exit ja que cada lloc on hem estat es completament diferent a l’anterior. Xina es un lloc agradable per viatjar, relativament fàcil, on la barrera més gran a saltar es l’idioma, la gent es amable i simpàtica i sembla que tot pot ser possible, al mateix temps impossible, només cal trucar la porta correcte i una, ser pacient, dues, ser simpàtic pero no molt, i tres ser educat i no alçar mai el to de veu, com a tot arreu però aqui amb dossis més altes, després tot va rodat. Amb la motxilla hem estat per Pinyao, una ciutat enmurallada que sembla que estas en un museu, després vam parar a Xi’an, a veure els guerrers i el barri musulmà, Xi’an es el punt d’origen de la ruta de la seda... (ui quins nervis). Després vam anar a Shangai, on els gratacels fan ombra a la ciutat del consumisme més pur i dur, hi vam estar poc, de seguida vam anar a Suzhou, Tongli i Hangzhou, les Venècies xines amb canals i pons, molt i molt bònic de veure. I altre cop estem a Beijing, on hem recollit a la cosineta Cristina, que la molt boja diu que s’apunta al que faci falta per una bona temporada. Ara la familia ha crescut, ja sóm 4 en ruta, una ruta que pinta molt bé tot i els entrebancs de creuar la zona de Xingjiang....