Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 21 d’agost de 2008

Moorea


Si Tahiti és una cara de la moneda, Moorea és l'altre. Semla que li haguin rentat la cara, platjes netes i totes pùbliques, res de cases fins a ran d'aigua o si més no n'hi ha menys, l'illa és molt i molt tranquila i pensada per els visitants, amb molta oferta d'allotjament, fins i tot càmpings a un preu raonable tot i ser molt car. A Moorea la gent sembla tenir més temps per a tot, és respira calma i tranquiltat i més assegut en una platja d'aquestes que entenem com a paradisieques. Aqui també és més fàcil de disfrutar del mar i de les seves barreres de coral que envolten tota l'illa creant unes llacunes d'aigua calara i turquesa on esta ple de peixos de colors, fins i tot en Nemo, era com mirar en una peixera, ... Les formacions muntanyoses són molt més espectaculars que a la veïna Tahiti i la ruta apeu que vaig fer per creuar l'illa de sud a nord em va encantar, les vistes des del coll dels tr si que es cocoters (no podia tenir altre nom) eran increibles, tota l'illa a 360 graus, ja que és petitoneta 60 km de perimetre i ben plans. Aqui vaig fer relax de veritat, ...