Moorea

Si Tahiti és una cara de la moneda, Moorea és l'altre. Semla que li haguin rentat la cara, platjes netes i totes pùbliques, res de cases fins a ran d'aigua o si més no n'hi ha menys, l'illa és molt i molt tranquila i pensada per els visitants, amb molta oferta d'allotjament, fins i tot càmpings a un preu raonable tot i ser molt car. A Moorea la gent sembla tenir més temps per a tot, és respira calma i tranquiltat i més assegut en una platja d'aquestes que entenem com a paradisieques. Aqui també és més fàcil de disfrutar del mar i de les seves barreres de coral que envolten tota l'illa creant unes llacunes d'aigua calara i turquesa on esta ple de peixos de colors, fins i tot en Nemo, era com mirar en una peixera, ... Les formacions muntanyoses són molt més espectaculars que a la veïna Tahiti i la ruta apeu que vaig fer per creuar l'illa de sud a nord em va encantar, les vistes des del coll dels tr si que es cocoters (no podia tenir altre nom) eran increibles, tota l'illa a 360 graus, ja que és petitoneta 60 km de perimetre i ben plans. Aqui vaig fer relax de veritat, ...