Avui i com es habitual tinc jet-lag, els llargs trajectes amb avió sempre em deixen una mica trastocat. No puc dormir més hi ha les 7 del matí surto de l'hotel direcció el carrer tot buscant un lloc on veure despertar la ciutat i que millor que un parc que tenim al costat d'aquest. Avui es un començar a impregnar-se de la vida per aquest racó de mon. De moment tot desprèn una tranquil·litat i una pau aclaparadora. Ciutat silenciosa on la gent trepitja l'asfalt amb suavitat per no fer més soroll del compte, entre ells parlen fluixet, com un xiuxiueig dissimulat i es mouen amb cura pertinent per no tallar l'aire del seu voltant massa ràpid. Tot es agafar aire i deixar-lo anar amb la força del cotó fluix.
+163.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada