Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

divendres, 1 de febrer de 2008

Va de musica 0.4

Canco del dia

Sinfonia nº3, Pau Riba, Dioptria
Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus, amb un barret de palla al cap plé de botons, he anat a seure al jardinet dels llíris es espera del bon temps.
Anava per la regadora de zenc que es mort de set desde l'estiu, peró en decantar el cos de la cadira s'hen han anat tots el botons i m'he possat a riure de tant babau com sóc. El terra plé de botons blancs, el sol encara fresc i l'aire fí com una mandra, com una son, n'han fet possar malalt de poesia, us pensareu que es una mentida peró jo no us diré ni si ni no. Només m'he tret una sabata perque s'hem ha adormit un peu, hi ha vingut una mosca segurament la del bon temps i m'ha semblat significatiu i m'he posat content. Diria que ja sóm a la primavera, perquè sento la olor que fà i es l'òstia de bonic, el terra plé de botons, els cucs de sant antoni, el peu adormit al sol, la regadora i les herbes del jardí. Però quina por, si vingues algú i hem trobes adormit el peu i tots els botons per terra i la regadora, sense mitjons i el barret al cap tot plé de, i botons, Oh! quina por que em fà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Ignasi, sols vull que sàpigues que la teva transcripció de la simfonia ha servit perquè en trobar-la en tercer lloc al gúgel li hagi pogut llegir al meu fill de quatre anys, que estima les cançons dels mestres Riba, Portet i Oliver i se'n sap algunes i tot. Espero que estiguis bé on estiguis i que la resta del món se t'acosti en la immensa saviesa de saber dormir al terra. Jo no et conec ni tu a mi però ens hem trobat per aquest fil, i si el meu comentari et posa un u per cent el content que m'ha posat a mi poder llegir això aquesta nit em dóno per feliç. Salut.