Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 18 de juny del 2008

Tongarino Crossing


Ja sóc altre cop al Tongarino Np, ja que la primera vegada aquest parc natural em va fascinar, no he hagut de buscar excuses per a tornar-hi. La ruta que vull fer en una part és diferent al primer cop i la segona part del recorregut és repetit, però el lloc mereix una segona visita. També aquest cop la companyia és diferent, aquesta vegada sorto a caminar amb la Christina una noia Alemana que vaig coneixer fa unes setmanes a l'illa sud i ara em tornat a concidir aquí. Desde el parking del Tongarino Crossing enfilem el primer coll, just al peu del Mt. Ngaruhoe de 2500m aquí al coll deixem les grans motxilles i anem a fer cim d'aquest amb l'equipatge just, la pujada és dura i llarga, hi ha molta grava solta i petina força, tens la sensació de anar més endarrera que endavant, però després de 2 hores bones arribem a dalt del crater del volcà amb el com més perfecte que he vist mai, la cara sud esta coberta de neu i les vistes són inmillorables. En lliguem fort les bambes i tartera avall, en menys de 15 minuts tornem a ser al coll. Una baixada com de les millors que he fet mai al Pedraforca. Tornem a carregar les motxilles i seguint una carena que ens porta a creuar el Mt. Tongarino i el seu red crater a uns 1900m d'altura. aquí d'alt la olor de sofre és molt acusada, les pendents del red crater fumejen sens parar i una boira baixa corre vall avall. Seguint baixant els emerald lakes donen un color maragda brillant als vermells i negrosos de la pedra, aquets tenen la superfície vne glaçada. Poc a poc anem perdent altura i baixem per una vall ample en mig de pedra volcànica i poca vegetació fins al refugi de Whaihohonu on hi arribem que fosqueja després de 9 hores caminant, amb la sort de que hi ha gent al refugui i tenen la llar de foc encesa i si esta molt bé.
Al dia seguent el camí és força pla de tornada fins al parking, aquest transcorrer per una gran explanada en mig dels dos grans del parc, el Mt. Ruapehu al sud i el Mt. Ngaruhoe al nord, els dos que he fet cim, 8 hores més camiant entre les exelents panoramiques d'aquest i de tot el "plateu volcànic" ja que aquest grup de volcans esta situat en un gran altiplà de entre 700 i 900m d'altura de gran dimencions.

Aquests paisatges volcànics no deixen gens indifernt i et pots passar hores i hores observant sense cansarte gens ni mica. Tot plegat és tant desolat, amb tant poca vida, tants rocs. És molt relaxant i al mateix temps al ser tant auster el fa acollidor i més en aquesta época de l'any que casi no hi ha ningú.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Dis-me superficial, però llegint-ho pensava en volcans i en l'alemana i a veure en com està el teu i en que si explota procura que la noia en qüestió estigui aprop... en aquests paratges tan desolats que descrius ha de ser collonut rebre alguna caricia humana, ...digo yo...

ptnts

R