Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 18 de juny del 2008

King Country i Taranaki



Altre cop torno a pedalar per la profunda Nz, desde un poble anomenat National Park al centre de l'illa fins a Taumarunui per una ruta de grava, la 42 Travesse, una de les rutes més antigues i conegudes per fer amb Mtb. Camins estrets recoberts de vegetació. Un cop a Taumarunui he agafat la carretera que porta a Ohune, per enllaçar amb la kiwi road i la Okoki road totes ells dues de grava, llocs increibles de pedalar, molt tranquils en mig de muntanyes curioses, pastures i molta vegetació. Aquesat zona que toca més a la costa oest és increible lo ràpid que canvia el temps, és molt fàcil de veure les cortines de pluja com abançen amb rapidessa et passen per sobre i marxen tot deixant un arc de st. Martí, tot aixó en menys de 20 minuts i uns cuants cops al dia.
Uns km abans d'arribar a New Plymouth s'intueix el Mt. Egmond, muntanya maleïda que en prou feines és deixa veure mai.Vaig pedalant tot voltant aquest volcà durant més de 120 km tot fent parada al Cape Egmond un dels extrems de la costa oest, i ara si des d'aquest punt la muntanya, el con perfecte és deixa veure amb total claredat, però no pas per a gaire estona. Faig camí cap al peu d'aquest amb la intenció de demà fer-hi cim. Passo la nit a Dawson falls, a 900m d'altura i tal com va nitveig que demà res de res, ha plogut tota la nit i fa un vent de mil dimonis que m'ha arrencat un clau de la tenda i tot, però el mati es lleva mig mig, carrego les coses i vaig tirant amunt, amb la sorpresa que a 1100m la pluja d'ahir aqui era neu, amb la neu aparei el vent altre cop i els nuvols i les boires, vaig seguint els pals que marquen la ruta però a uns 1800m d'altura decideixo fer-me endarrera, hi ha massa gruix de neu, fa molt fred i vent i no veig un burro a 4 passes, no conec la muntanya i no vull perdrem, total que baixo al lloc d'origen i desde un café amb un te a les mans em miro els nuvols que la cobreixen, tot esperant el moment que és deixi veure altre cop, moment que avui no arriba.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que maques les fotografies...

R

Anònim ha dit...

Nazi!! q fots tant amunt!!=?
s'acosta l'hivern! i has perdut el ramat!!..

no pararas ni a l'hivern o q d pedalar??!

aki ja ha arribat l'estiu definitivament dspres de semanes de pluja...

vaig anar per lles, cap del reg, meranges i tot allo a fer bicing! molt wapo tmbe, xo no tant com nz sembla....

ens veiem!

salud i força al canut!