Ell encara està allà, tant màgic com sempre. Ell i les seves llums, nuvols, els camps d'arrós, ses salines, les llargues platjes i les dunes, el cel, els canals de rec, les rectes i l'infinitat d'ocells . Com sempre cada cop que hi he estat el veig diferent, cada cop millor, ja que cada cop que es fa l'hora de tornar cap a casa tinc la sensació de que no hi he estat tant com voldria, i aquesta no n'ha estat una exepció.
dimarts, 4 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)