Amb el pilot automatic possat

Sortim de Chrischurch i ens començem a endinsar en els Canterbury plains, llargues rectes en mig d’una gran plana plena de camps i pastures, on cada finca o camp esta delimitat per grans tanques vegetals per parar una mica el fort vent que aquí tant aviat bufa de nor com de sud, avui em sembla que he pedalat per la recta mes llarga de tota l’illa sud, 20km en linia recte i ben plans, desijava un pilot automatic per matar una mica l’aburriment d’haver de pedalar i no girar el manillar de la bici durant tanta estona, la gran sort es que si girava el cap a la meva esquerra veia tota la plana de Canterbury, amb els seus camps verds, altres amb cereals, xais i vaques, i si girava el cap a la meva dreta el paisatge era completament oposat, al fons una serralada de muntanyes d’uns 1600m d’altura amb les seves puntes nevades, sisi nevades a ple mes d’agost (per ells). La pluja d’ahir a la tarda i nit ha sigut neu a partir de 800m tinc el nas glaçat i fa un fred que pela.