Canco el dia,
Roger Mas - Dp (i la pluja es va secar)
Era mitja tarda i queïa un plujim suau, el cel tapat escuts de cendra i mort, presoners d’un món de possibilitats, de nens podrits per tots els estats. Els herois àntics eren devorats per boltos amb la mirada trencada i els nens es mutilaven els uns als altres i els postres es fonien amb la nevera oberta
I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó
I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondres en blaus verds turqueses oxids i vermells, l’univers àntic s’ha aplegat sobre el seu eix i el perimetre esdeve el centre de tot. Els angels de la mort han donat vida al meu jardi i ara hem sento com un nen abandonat, lliurat a la llum a l’espai i als astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes.
I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó
Tant sols un horitzó, per viure, ......
Molt recomenable per qui no el coneixi, i de la terra.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
He descobert recentment aquest tema, interpretat entre Roger Mas, Jaume Sisa, i Pau Riba. Tot una delícia pels sentits. Com no tinc massa hàbit de deixar comentaris, i en aquest pàgina no n'hi han, m'hi estreno. Compartim gustos.
Laia
Publica un comentari a l'entrada