Otago trail rail "el carrilet"

A Clyde comença l'Otago trail rail, una antiga via ferria de 150km que abans sevia per els seveis miners de la zona, ara s'ha recuperat per els vianants i ciclistes, es possiblement la ruta en bici més coneguda de Nz. El camí és còmode de fer i molt ràpid, aqui no he de pensar en els cotxes. És una ruta força concorreguda, cada dia m'he trobat a un o dos ciclistes que volten per aquests móns de deu, peró el que és veu més són grups de 10 o 12 persones que van lleugers d'equipatge i a cada parada hi ha un vehicle que els esta esperant amb les coses i un plat calent si és hora.
A mesura que vaig cap al nord-est el paisatge va camviant, hi ha més verd als prats i muntanyes, és començen a veure xais i vaques altre cop, també apareixen els primers boscos per producció de fusta. Arribo a Nasby junt amb en Matias, un alemany que he conegut al migdia i que anem en la mateixa direcció, ell esta fent un espècie de wrold tour, una mica extrany, en definitiva estarà un any voltant amb bici. A Nasby faig parada per dos dies, hi han uns boscos de pins minats de corriols per anar amb btt i no m'ho vull perdre. Després de fer la cabra amb la bici torno a carregar les alforges i enprenc camí cap a la costa, de moment abandono per un parell de dies l'Otago trail rail. Camí d'Oamaru, en mig hi ha el Danseys pass, una bona pujadeta per valls de color ocre i de formes arrodonides i còmodes, fa un vent terrible que canvia de direcció molt ràpid, el camí es de terra i em faig un tip de menjar pols, a la baixada em trobo a en Daniel un noi alemany, com no que està fent la volta al món amb bici, una volta al món ven feta passant per tots els continents ara esta a mig trajecte encara no i porta 23000km, increible, deu tenir la meva edat o menys i és molt agradable. Parlar amb gent aixins no hem va bé em fan ballar el cap i em fan venir ganes de fer coses, jaja Aprop de la costa els colors verds i ocres de les pastures donen lloc a camps fertils i conreats, tractors i cases de pagés. A uns 30km d'arribar a Oamaru em paro en una casa a demanar aigua, la meva sorpresa bé cuant l'home surt amb els dos bidons plens, a més m'hi ha possat gel perqué fa molta calor i em regala dues taronjes, em diu que es energia per a pedalar. En llocs més haviat rurals la gent és més amable, oberta i amb ganes d'ajudar.