Avui hi ha trobada internacional de ciclistes, al càmping eram 9 ciclistes sopant junts a la mateixa taula, hem retrobat a la Lucy d'Escòcia, dos Alemanys que padelaven per separat, una parella d'Holandesos, un Australià i els dos Catalanets. Tots més o menys anem en la mateixa direcció segur que en els proxims dies ens anirem trobant. El fet de trobar a aquests personatges es una molt bona cosa, ja que viatgem de la mateixa manera i per tant tenim moltes afinitats i coses en comú, en certa forma es com estar parlant amb un bona amic de viatge que sembla que faci temps que ens coneixem, de seguida tenim de que parlar, com no de bicis i viatges amb bici. Esta bé haver concidit, he vist que no sóc l'únic bitxo extrany que pensa d'aquesta manera.
A Geraldine hi passem dues nits, plou i fa força malt temps aprofitem a la tarda per anar al cinema i mare de deu quin cinema. Poc m'esperava trobar una cosa com aquesta en un poblet de 2200ha, es un cinema independent obicat al final del carre principal en un edifici d'estetica antiga de primers de segle. La decoració es una mica quica o vintage que dirien ells, flors de plàstic, posters de pelicules antigues, moqueta de diferents estampats i tot colocat sense tenir un ordre concret. Comprem els tiquets i passem al galliner, a la part de darrera hi han les típiques butaques antigues tant poc comodes, a banda i banda d'aquestes hi ha un munt de sofas i butaques individuals que sembla ben be que la gent quant s'els hi fa vell un sofà el portin aqui, al igual que als laterals a davant hi ha tres o quatre fileres de sofas separats uns vuit metres de la pantalla, al sostre i penja una bola de discoteca no molt gran, les llums de tons vermellosos i una olor peculiar. Res que m'he tret les sabates d'anar amb bici m'he estirat en un sofà per a mi sol i com a casa apunt per veure la pelicula. S'obren les cortines i la imatge esta desenfocada, al cap de poc entra a la normalitat i al cap de una hora i mitja es para la pelicula (the golden compass) i apareixen unes lletres que diuen, intermediate, sortim a fora comprem alguna cosa per beure i menjà i desconectem de la peli duran uns 15 minuts, tornem a entrar i acabem de mirar la pelicula. Al acabar li donem les gràcies al noi que porta el cinema, ens explica que no es un cinema convencional i que si volem en ensenya els projectors, si si projectors a d'alt hi ha un paio "el lord of the mobies" que va alternant els difernts 7 rotlles que dura la pelicula sense que gairabé es notin els canvis, la llum dels projectors es fa per la combustió d'unes barres d'una especie d'acer, tipus electrode que al cremar desprenen molta calor per aixó es fa una parada a mija pelicula per refredar la maquinaria. Increible he vist una pelicula amb uns projectors de primers de 1900 estirat en un sofà com a casa, en un lloc molt entranyable i romàntic a l'hora, que més es pot demanar?
A Geraldine hi passem dues nits, plou i fa força malt temps aprofitem a la tarda per anar al cinema i mare de deu quin cinema. Poc m'esperava trobar una cosa com aquesta en un poblet de 2200ha, es un cinema independent obicat al final del carre principal en un edifici d'estetica antiga de primers de segle. La decoració es una mica quica o vintage que dirien ells, flors de plàstic, posters de pelicules antigues, moqueta de diferents estampats i tot colocat sense tenir un ordre concret. Comprem els tiquets i passem al galliner, a la part de darrera hi han les típiques butaques antigues tant poc comodes, a banda i banda d'aquestes hi ha un munt de sofas i butaques individuals que sembla ben be que la gent quant s'els hi fa vell un sofà el portin aqui, al igual que als laterals a davant hi ha tres o quatre fileres de sofas separats uns vuit metres de la pantalla, al sostre i penja una bola de discoteca no molt gran, les llums de tons vermellosos i una olor peculiar. Res que m'he tret les sabates d'anar amb bici m'he estirat en un sofà per a mi sol i com a casa apunt per veure la pelicula. S'obren les cortines i la imatge esta desenfocada, al cap de poc entra a la normalitat i al cap de una hora i mitja es para la pelicula (the golden compass) i apareixen unes lletres que diuen, intermediate, sortim a fora comprem alguna cosa per beure i menjà i desconectem de la peli duran uns 15 minuts, tornem a entrar i acabem de mirar la pelicula. Al acabar li donem les gràcies al noi que porta el cinema, ens explica que no es un cinema convencional i que si volem en ensenya els projectors, si si projectors a d'alt hi ha un paio "el lord of the mobies" que va alternant els difernts 7 rotlles que dura la pelicula sense que gairabé es notin els canvis, la llum dels projectors es fa per la combustió d'unes barres d'una especie d'acer, tipus electrode que al cremar desprenen molta calor per aixó es fa una parada a mija pelicula per refredar la maquinaria. Increible he vist una pelicula amb uns projectors de primers de 1900 estirat en un sofà com a casa, en un lloc molt entranyable i romàntic a l'hora, que més es pot demanar?
+163.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada