Va de musica.5

Canco el dia,

Roger Mas - Dp (i la pluja es va secar)

Era mitja tarda i queïa un plujim suau, el cel tapat escuts de cendra i mort, presoners d’un món de possibilitats, de nens podrits per tots els estats. Els herois àntics eren devorats per boltos amb la mirada trencada i els nens es mutilaven els uns als altres i els postres es fonien amb la nevera oberta

I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó

I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondres en blaus verds turqueses oxids i vermells, l’univers àntic s’ha aplegat sobre el seu eix i el perimetre esdeve el centre de tot. Els angels de la mort han donat vida al meu jardi i ara hem sento com un nen abandonat, lliurat a la llum a l’espai i als astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó

Tant sols un horitzó, per viure, ......


Molt recomenable per qui no el coneixi, i de la terra.

Banks peninsula

L'escapada rapida de la capital es a la pensisula de banks, a encara no 30 km, aquesta petita penisula de forma rodona amb tot de baies que entren cap a l'interior, em recorda al cap de creus. Hi ha poca vegetacio, pocs pobles i molts prats de color groc amb xais i vaques pasturant.

Han sigut tres dies molts durs de pedalar, amb molt desnivell i un fort vent de nord que sempre ens venia de cara. La carretra de la costa es formidable i la de l'interior te unes vistes excepcionals la carretrera va per uns 600-700m d'altura i vas veient a banda i banda de peninsula. Al sud de a peninsula hi ha un espigo de sorra que entre 18 km al ocea pacific al mig de la baia de Canterbury, hi hem fet nit en la seva llarga platja, un bivac sota un cel d'allo mes estrellat despres de contemplar una bonica posta de sol, la sorpresa mes agradable es que al capvespre han passat un grup de 12 o 13 dofins a 20m de la costa que anaven saltan, ha sigut un moment magic, inesperat. Lluny del turisme comvencional aquesta peninsula oferix molts encants al viatger que te temps per dedicar-hi, ha valgut molt la pena fer aquesta escapada.

Chrischurch

Heus aqui la capital de l'illa sud, una poblacio de 300 mil havitants, es una ciutat d'allo mes anglesa, amb carrers amples, grans parcs i jardins. Hi ha un jardi botanic increible, per uns dies he tornat a fer de "jardiner", perque he mirat plantes, no per treballar, nomes faltaria.
Chrischurch, possiblement es la ciutat amb mes historia que hem posat els peus, per fi hem vist edificis de finals del segle 19, tambe es la ciutat amb mes encant que em estat fins ara, esta ple de pubs i botigues, hi ha uns quants museus, el d'art es molt interesant les exposicions d'artistes locals no tenen desperdici i el museu de canterbury et transporta en el temps fins a primers del segle 20 a aquesta ciutat amb una gran coleccio d'articles relacionats amb les expedicions a l'antartida i tambe hi ha una mes que destacable coleccio d'animals disecats, especialment aus i mamaifers.
Res que val molt la pena poder mes que les altres dues grans ciutats Wellington i Aukland.

Mt. fyffe

Últim dia a Kaikoura i he de fer de les meves, tinc ganes de cremar adrenalina i ja fa masses dies que hem miro una ruta que porta a d'alt del mt. Fyffe. Aquesta muntanya s'alça 1602m sobre el nivell del mar, fins aqui tot bé, lo dur del cas es que fas 1420m de desnivell en només 8km.
I com que em costa poc de motivar-me per fer coses d'aquestes, es dit i fet. Deixo l'albert a l'alberg i agafo la bici a les 4 i deu de la tarda amb la intenció de veure una bonica posta de sol a dalt, després de 19km, 180m de desnivell i 1 hora pedalant, arribo al parquing del mt. fyffe, ara bé lo bo i collons si es bo, mare quines rampes !! no puc aixecar el cul del seient sinò la roda patina, hi ha trams he d'empenyer la bici, aixó es massa! Arribo a un refugi a 1090m paro per menjar una mica i recuperar forçes per a l'últim tram, ara bé el més dur, rampes molt inclinades i molta pedra solta que fan impossible el pedalar en gairabé tot el tram, just quant falten 300m de desnivell per arribar a d'alt es possa boira i comença a ruïnejar, avui res de vistes, però jo marrà cap amunt i despres de 20 minuts ja sóc a d'alt i l'últim troç l'he pogut fer pedalant, després de dues hores de patiment he fet cim!!!!!i estic molt content uuuuhhheeeee!!!!!
Faig la foto de rigor, miro el termometre i marca 5º possitius, bufa un vent de sud gelat hi ha més plou i pensar que he sortit a 30º, com us podeu imaginar portava poca roba.
Comença la recompença, la baixada, que es pot fer tota sobre la bici, en 27 minuts sóc a baix contant el temps d'arreglar un rebentot, ja us podeu imaginar com baixaba i pujava tot plegat.
Després de 4 hores i mitja arribo a l'alberg fet pols, possiblement han sigut els 55km més durs que he fet mai.

pd: Funti t'ho haguessis passat teta!