Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 1 de febrer del 2009

Kuala Lumpur


La ciutat on els gratacels creixen com bolets, la ciutat que preten ser la més important del sud-est Asiatic, de fet comença bé te un aeroport que ja ens agradaria tenir a Barcelona o moltes altres capitals europeas. Aqui a la ciutat no em sento massa a Asia, ja que es extremadament europea, comerços centres comercials i on pots trobar de tot i més a molts bons preus, de fet es una parada oblgada per molts turistes que volen comprar primeres marques a preus realment molt baixos, Deixant de banda aixo K.L com diuen aqui es un lloc interesant, dicertit i ple de barrejes, aqui a Malasi conviuen força religions diferents, la musulmana la més nombrosa amb un 60% despés un 15% de Budistes, un altre 15% de Indús i 10 % ente catòlics i altres, aixó fa que sigui la pera. I si li sumes que Malasia desde fa moltsi molts anys ha sigut parada obligada de la Ruta naval de la Seda, fa que aqui si trobin, malais, indonesis, xinesos, pakistanis, japonesos, europeus, indis i molts altres vinguts de lluny per comerciar desde fa segles i segles. Com no aqui la sort m'ha vingut altre cop al meu costat, a l'aeroport vaig arribar-hi de matinada a les 2 de la nit, fent la viu viu buscant un lloc per dormir esperant les 8 del matí vaig coneixer a un dels encarregats de la aduana, el de quarentenes que em va deixar dormir dins la seva oficina lluny dels sorolls de l'aeroport i amb la tranquilitat de que ningú em podia robar res de res, després al matí vaig coneixer la Sona de la repùblica Txeca, amb la que vam estar buscant informació i lloc per dormir a la ciutat, ja us podeu imaginar la imatge de la Bici amb les alforges, jo petit com sóc al costat d'una noia de 1.80 rosa amb els ulls blaus corrent amunt i avall de la ciutat buscant lloc per estar, amb totes les mirades posades sobre ella que destacava sobre la resta, ja que aqui les cares son més haviat fosques i jo com si diguem sóc dels alts. Amb tot un amic de Bali em va passar el telefon de Nanai un local molt agradable que aquests dos dies m'ha fet de guia per la ciutat, visitant tot lo impresindible, aixó si el museu lo primer i després a voltar per carrers, mercats i racons varis que sol poder no hi hagues anat mai, demà amb un seu amic ciclista anem a fer una ruta per les muntanyes que hi ha aqui aprop, en tinc moltes ganes, tantes com les de deixar la gran ciutat i possarme a pedalar direcció de Thailandia, diumenge serà el gran dia.

Nota, deixeume ara cagar una mica amb tot ara, resulta que la companyia Qantas i Qatar airlines són una mica "cabrons" tenen els collons d'incloure com a material esportiu només el pals de golf, els hi donen 16 kg de franc i per la resta de sobre pes un preu ridicúl, les bicis, taules de surf i d'esqui no i entren a la llista i ens toca pagar el preu per kilo de sobre pes gairabé a preu d'or, presisament als altres esportistes, nosaltres que no tenim l'economia dels golfistes per dir-ho de alguna manera, dons aixó que macagum tot!!!!!!! a, un consell si podeu triar no voleu amb elles!! jo per la meva part ja he escrit a la companyia demanat un canvi de normativa molt educadament tot i les ganes de cantar-els-hi les 40.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Osti, en akest edifici s'hi va rodar una peli k feien l'altre dia per la tele!! Ja buscaré kina era...

Et vai seguint les pistes, kina enveja!! Ja he trobat on passar l'estiu!!

Banyolina lesionada