Sota l’om, sota l’om, sota l’om. Sota l’om que hi ha vora el riu petit, es va estirar a dormir, dormir i no es va tornar a despertar. Tara ram tam, tara ram tam. Miau!!!
D'entre valls de teranyines vam sortir al sol de la tarda, com si la nit no portes l'alba vam cremar-nos el cap vespre, hi ha la nit freda rosada va calmar-nos les ferides, d'aquell foc.I un joc d'albes va ostiar-nos perduts en un full de somni, tres mil fulles de tres branques tancaren el sol per sempre i la lluna solitaria ens separà a l'un de l'altre com la raó desfà el somni. Cuant ens mirem ara la impotencia s'ha fet reina dins nostre i voldriem abraçar-nos que ara la mort tenim per sempre, peró no trovem la manera, la vam perdre ara fa llunes en un llac. I el seu cos brut va rebre el meu cos pur, i el meu cor brut va rebre el seu cor pur i vam unir junts la puresa per damunt de teranyines en un amor que avui es tanca com la llum de l'ultim dia cuant fa mal tornar a neeeeeeixer.
Tu ja saps de que va no?
Records Fuster i merci per tot!!!
Tu ja saps de que va no?
Records Fuster i merci per tot!!!
2 comentaris:
Puteta, que t'has tornat un poeta amant de l'obscuritat?
Posaria coses més greus però és que això ho llegeix la teva familyi, així que... que mona la foto!!!
Per cert, srs Ohm, per quin Dan passeu? Aviseu-me quan s'obri la matrícula d'enguany.
sr. Lluís!!! sabia k estaves fet un krak, xo ara t´has superat.
Biuriful man!!
Merci
Publica un comentari a l'entrada