Hi han dies que començen així:(5:15 del matí, sona el despertador i ha missatge de l'scoot"el jefe") Raining back to bed i will call at 9. M'hi he tornat a tobar una bona estona esclar, tot pensant que tot i ploure avui el dia comença molt bé!
Són les 8 i encara em queda una hora per fer el ronso i escriure aixó per el blog.
Vida nocturna a Sydney. Poca molt poca, per dir que tard, tard només hem sortit un dia, tard vull dir les 2 de la matinada. Vam anar a veure un concert de Xavier Rudd, el paio esta de gira mundial hi ara esta tocant per les seves terres, i nosaltres vam pensar que millor que veuer'l tocar a casa, segur que ha de ser la òstia. Dons vam buscar entrades per el show de Sydney al Metro theather, dels 3 dies que tocavem només en quedaven per el dissabte, pagats gairabé 30 € i amb sabates noves (en sergi) anem tot cofois cap a la sala.
La sala promet, l'essenari no és gaire al, hi ha un bon espai pla davant i un amfiteatre força gran, diria que hi ha lloc per 350 persones o poder més. Els taloners no prometen tant com la sala, peró ens serveix per descobrir que a part de ser una bona sala també te bona acùstica. Alguna que altre cerveseta i anar fent temps.
Per fí reuen el drap de les dues bateries i la cosa começa, d'entrada i només de veura-li la cara el trobo canviat, més professional, que cuan el vam anar a veure a Bcn, on feia cara de fumat, descabellat i portava una brussa ben vella i fordada. Aquí no camisa, sabates i un barret com de monje budista, peró va que toqui ja!! El conçert va transcorrer amb penes i treballs, s'em va fer llarg, cançons seves molt bones, es va dedicar a destrossarles, fer reverssions i coses rares davant de un pùblic massa entregat per el meu gust, li van permetre tot (cosa del caracter Austràlia, que són molt ben educats). El tio per ell mateix, sl només va tocar una cançó, la resta li feia la feian el segon bateria, que va ser el millor de la nit. En Rudd, va saber alentir cada com més el ritme, arrancant algun badall i la meva dessepció, l'altre dia vaig veure clar que les estrelles no brillen pas sempre.
I pensar que el Roger Mas estava tocant aquell mateix dia a Calldetenes....
+163.jpg)
2 comentaris:
A Calldetenes i amb bigoti nou de trinca incorporat a la seva pose:"No, jo no volia,però ja se sap, els artistes...a més, al capdeavall, què?".
Va estar bé el concert, com ja saps, però tampoc va matar. És a dir, musicalment impecable, a nivell emotiu va ser una mica fred, potser per l'auditori, potser per restar asseguts sense poder beure ni mouren's, potser per la cerimonitat de tot plegat. Potser si que calia el bigoti d'en ROger, al capdavall.
(Ja saps però que quan tornis t'organitzem un soparet amb el Mr, en qüestió i Santes Pasqües)
Home naxete si vols bona música ja ho saps aprofita la gira dels AC/DC que segur que deuen tocar algun dia a la seva terra adoptiva i gaudeixes de la millor música del MON! Je je!
Publica un comentari a l'entrada