Taranaki National Park

Arribem a Sradford, el hard core de Nova Zelanda o aixo diuen ells, aquesta possiblement sigui la poblacio mes concorreguda a la regio de Taranaki, ja que es el punt de sortida a tots els punts per accedir al parc natural. Aquest es molt diferent del de tongarino, aqui nomes s'alca una gran muntanya el Mt. Taranaki amb 2540m, es un volca de con perfecte al vell mig de una gran plana on les bases per comencar a caminar estan a 800m d'altura, es molt espectacular en un dia clar el pot veure de molts quilometres lluny.

Aqui el nivell de les caminades es molt mes elevat, els desnivells a superar son molt mes grans, les valls mes profundes i amb una vegetacio casi selvatica a les parts baixes, els camis son molt tecnics amb un tip de pujar i baixar escales, rocs i passareles, esta menys senyalitzat i les distancies entre refugis son mes llargues.

Comencem la ruta al mig dia seguint un cami que fa la volta a la muntanya per la pard mes elevada, les properes sis set hores el cami va per 1300-1600m d'altura, el paissatge es completament pelat, amb la vegetacio de mata baixa i es molt delicada, el sol no s'aguanta gens i cada dos per tes hi ha trams on el cami s'ha esllevisat. Decidim de no fer cim, hi ha forca neu per la epoca que som i al no portar grampons el tram final seria complicat i massa arriscat hi ha molta pendent els ultims metres. La ruta gira fent un vuit, reseguit una especie de cims secundaris de uns 1000m, aqui es on comenca a haveri molta mes vegtacio. La part final transcorre per uns camins plens de vegetacio, sembla la selva, hi ha molta aigua per tot arreu, escales i mes escales, hem passat un munt de barrancs, rius i rierols. Aquest transcorre ja per 500-600 m d'altura fins a tornar a l'origen, despres de tres dies caminat estem destrossats, a mes que les ultimes tres hores les hem fet sota una forta pluja, Ah!!! i per fi el senyor taranaki ens be a dir adeu despres de tres dies es deixa veure completament. Sembla ben be que ens digui, Merci per la visita.