Aquest és un parc natural arran de mar i on els seus majors atractius són les platges de sorra taronja i les aigues de color turquesa, deixant de banda el gran numero de "sun flyes" o mosquits petits que piquen amb una mala baba que deu ni dor.
Destinem cinc dies per visitar-lo, els primers tres deies els passem caminant per a l'interior del parc, fa molt bon temps i la xafugor es acusada, dormim en refugis que hi som sols i en tres dies ens creuem amb 4 o 5 persones, la llastima d'aquest camí es que transcorre sota bosc d'arbres molt alts i en prou feines tens bones vistes tot i estar mes de la mitat del cami a més de mil metres d'altura, només en el tram final es camina sobre de prats i tens molt bones vistes de les baies, també hi ha alguns miradors però no oferixen massa.
Arribem a l'inici del camí de la costa i aqui tot canvia radicalment, primer el temps si ens hem passat tres dies sota un sol de justicia ara ens toca pluja cada dia durant tot el dia, acabem molls com anecs i amb els peus ben escaldats i adolorits, ara no podem dormir en refugis, hem de dormir en tenda ja que els refugis son plens, no es creuem 4 o 5 persones sino mes d'un centenar cada dia, els camins son amples i de molt bon fer sense desnivells, en dies clars ha de ser una molt bona passejada.
El més curios que te el camí de la costa es de que t'has de convinar els horaris amb les mareas ja que n'hi ha un parell que no tenen cami alternatiu, les baies son grans i les passem amb aigua fins al genolls i una la primera amb aigua a la cintura, ja us podeu imaginar el panorama plovent i al mig de la baia amb la maleta al cap i les espardenyes a la mà. Sort que tot té la seva recompensa a l'arribada despres de 5 dies uns beef nachos, una hamburgesa vegetariana i unes pintes de cervesa negra son el millor reconstituent.
Destinem cinc dies per visitar-lo, els primers tres deies els passem caminant per a l'interior del parc, fa molt bon temps i la xafugor es acusada, dormim en refugis que hi som sols i en tres dies ens creuem amb 4 o 5 persones, la llastima d'aquest camí es que transcorre sota bosc d'arbres molt alts i en prou feines tens bones vistes tot i estar mes de la mitat del cami a més de mil metres d'altura, només en el tram final es camina sobre de prats i tens molt bones vistes de les baies, també hi ha alguns miradors però no oferixen massa.
Arribem a l'inici del camí de la costa i aqui tot canvia radicalment, primer el temps si ens hem passat tres dies sota un sol de justicia ara ens toca pluja cada dia durant tot el dia, acabem molls com anecs i amb els peus ben escaldats i adolorits, ara no podem dormir en refugis, hem de dormir en tenda ja que els refugis son plens, no es creuem 4 o 5 persones sino mes d'un centenar cada dia, els camins son amples i de molt bon fer sense desnivells, en dies clars ha de ser una molt bona passejada.
El més curios que te el camí de la costa es de que t'has de convinar els horaris amb les mareas ja que n'hi ha un parell que no tenen cami alternatiu, les baies son grans i les passem amb aigua fins al genolls i una la primera amb aigua a la cintura, ja us podeu imaginar el panorama plovent i al mig de la baia amb la maleta al cap i les espardenyes a la mà. Sort que tot té la seva recompensa a l'arribada despres de 5 dies uns beef nachos, una hamburgesa vegetariana i unes pintes de cervesa negra son el millor reconstituent.
+163.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada