Wellington

La capital del pais amb 350000 ha, situada a l'extrem sud de l'illa nord. De moment es la ciutat amb mes vida que em trepitjat, el cente es distribueix en tres "barris", Courtney place, Cuba mails i Lambton Quay.

Lambton es la zona comercial globalitzada, amb botiges tipiques i topiques que hi ha a totes les ciutats, tambe hi ha els bancs, botiges d'informatica i grans edificis plens d'oficines.

Cuba es la part mes divertida de la ciutat, hi ha algun bar, pero el millor es l'infinitat de botiges de rareses que hi ha, de vinyls antics, roba de segona ma, artesania, es com un can penja i despenja, els carrers son peatonals i esta ple de gent asseguda a terra, anant amb monopati, bici, es la part mes hippy de la ciutat.

Courtney place es la zona de pubs, n'hi ha per a tots els gustos i colors, cars i barats de potols com naltros i de fins a mes no poder, aixo si aquest barri fins les 7 de la tarda no hi ha ni una anima ara a la nit es un bullici.

Un cop surts del centre ha ha dues coses mes a destacar, el mt Victoria que s'aixeca 300m per sobre de la ciutat oferint unes vistes d'aquesta molt i molt bones i despres la zona del port on hi ha la vida cultural de la ciutat, dos museus i una galeria d'art, es un lloc molt tranquil per passejar i veure com es pon el sol.

Per fi hem trobat un ciutat una mica mediterrania, amb vidilla, soroll pel carrer i xivarri a les nits, amb contrasts de colors de pell, de formes de vestir. Es molt divertit perdre unes hores per passejar per Wellington.

Estem parats!

Vam arribar a Hawera el dia 24 tarda, amb la intencio de passar el nadal aqui. El 24 a la nit es va muntar un concert al poble on el grup tocava a dalt de un camion amb el lateral destapat, va ser un bon regal de tio ja que aqui esta ple de pares noels. El dia de nadal el vam fer al camping i no per ganes sino perque va ploure tot el dia i feia un vent de mil dimonis, al poble tot tancat i res ens hem passat tot el dia a la cuina del camping, uf molt divertit! Al dia seguent recollim les coses i ens disposem a agafar l'autobus direccio a Wellington, pero com que son dates especials nomes ni ha un al mig dia a les 3:45, un altre dia perdut entre l'officina de turisme i l'autocar. Tot i que estic molt content d'haver agafat aquest bus, en ell i viatjava un noi amb la seva parella, el noi es en Jonathan Kenett i es l'auto juntament amb els seus germans de llibres relacionats amb el mon de la bici, de fet en tenen un que ja hem comprat que son tot de rutes de un o dos dies per camins, caminets i corriols varis de nova zelanda sense trepitjar gens d'asfalt, mentres feiem el canvi de bus ens ha marcat sobre el mapa els paratges desconeguts de l'illa sud, hem tingut sort.

Arribem a Wellington, despres de 6 horetes de bus, es molt tard i tot tancat, nem a l'alberg i nanit, aprofitem el dia seguent per encarrecs i visitar la capital del pais, hi volem fer el cap d'any pero no hi han llits disponibles, decidim anar a l'illa sud pero tenim feines a trovar lloc al ferry per creuar, total dos dies mes en una ciutat. La gent no para de dir Sorry is busy days!!! cagum la mare de deu, darrera les festes tot ha anat del reves, horaris, dies, reserves, tot petat i res perdua de temps. Despres d'estar acostumat a no haver de dependre de res aquests dies m'he estresat sort que l'illa sud es molt tranquila!!!

Merci!!!

Aquest missatge es per vosaltres, merci per fer que aquestes sabates cada dia facin un pas mes!

Us desitjo el millor per el 2008!!!

Taranaki National Park

Arribem a Sradford, el hard core de Nova Zelanda o aixo diuen ells, aquesta possiblement sigui la poblacio mes concorreguda a la regio de Taranaki, ja que es el punt de sortida a tots els punts per accedir al parc natural. Aquest es molt diferent del de tongarino, aqui nomes s'alca una gran muntanya el Mt. Taranaki amb 2540m, es un volca de con perfecte al vell mig de una gran plana on les bases per comencar a caminar estan a 800m d'altura, es molt espectacular en un dia clar el pot veure de molts quilometres lluny.

Aqui el nivell de les caminades es molt mes elevat, els desnivells a superar son molt mes grans, les valls mes profundes i amb una vegetacio casi selvatica a les parts baixes, els camis son molt tecnics amb un tip de pujar i baixar escales, rocs i passareles, esta menys senyalitzat i les distancies entre refugis son mes llargues.

Comencem la ruta al mig dia seguint un cami que fa la volta a la muntanya per la pard mes elevada, les properes sis set hores el cami va per 1300-1600m d'altura, el paissatge es completament pelat, amb la vegetacio de mata baixa i es molt delicada, el sol no s'aguanta gens i cada dos per tes hi ha trams on el cami s'ha esllevisat. Decidim de no fer cim, hi ha forca neu per la epoca que som i al no portar grampons el tram final seria complicat i massa arriscat hi ha molta pendent els ultims metres. La ruta gira fent un vuit, reseguit una especie de cims secundaris de uns 1000m, aqui es on comenca a haveri molta mes vegtacio. La part final transcorre per uns camins plens de vegetacio, sembla la selva, hi ha molta aigua per tot arreu, escales i mes escales, hem passat un munt de barrancs, rius i rierols. Aquest transcorre ja per 500-600 m d'altura fins a tornar a l'origen, despres de tres dies caminat estem destrossats, a mes que les ultimes tres hores les hem fet sota una forta pluja, Ah!!! i per fi el senyor taranaki ens be a dir adeu despres de tres dies es deixa veure completament. Sembla ben be que ens digui, Merci per la visita.