Laos de d'alt a baix

Fa força dies que vaig una mica endarrerit amb el blog, ja que tot just passa per el nord de Laos i jo ja estic acabant la Ruta per Cambodia. En fí deu ser mandre o que el cervell no acaba d'assimilar tot el que passa per davant. En tot cas miraré de fer una explicada del pas per Laos de nord a sud, tot i deixantme moltes coses pel camí. Espero que les fotos acavin de parlar per mi.

Per entendre Laos,s’ha de partir de la base que es fa un salt en el temps, és un país que va 10 o 15 anys per darrera de Tailandia, aixó possiblemet es probocat per que és un estat socialita-comunista, democratic també tot i les limitacions de viure en un regim com aquest. El nord de Laos és una de les millors parts del sud-est Asiàtic que he estat, zona molt pobre, pero molt rica al mateix temps. Pobre per les condicions en que els toca viure, allà d’alt estan una mica deixats de la mà de Deu, moltes de les viles que vam passar no tenen elecricitat, i lo aigua potable, ni pensar-hi, és molt fàcil de veure com la gent utilitza els rius i fonts per a fer la bogada, rentar plats i després fer el bany del dia. En el pobles una mica més grans hi sol haver un punt d’aigua potable, on si aplega la gent amb garrafes i carros per recollir-la i portarla a les llars. Una llar en aquesta area es una caseta feta de bambú amb teulada de fulles de palmera seques molt ben treballada. Com en totes les muntanyes dels tròpics es on es troben les materies primeres i els recolectors. Per la part dels recolectors, que englova gent de totes les edats, quant dic totes les edats dic totes, de nens petits a gent força gran tot i tenir una espersnça de vida de 62 anys, tots aquets treballen de valent, gent molt dura, de la seva mà be la riquesa, mai abans havia estat en un lloc on si despren tanta felicitat, mils de somrires que surten de l’ànima al veure’t, nens sortin de les cases corrent per veure passar 3 turistes amb la bici, saludant efusivament i demanate de xocarte la mà al teu pas. A mi em va inoactar molt aquesta situació, ja que no era un fet aïllat com en altes llocs, sinó tothom a qui trobavem tenia la mateixa resposta, aquests dies em sentia com flotant en un nuvol, entre aixó, el paissatge i les pujades de més de 20km, amb les eves corresponents baixades, va ser tota una experiencia per no oblidar.
Deixant les muntanyes vam arribar a la càpital de país Vientiane, un ciutat afransesada, amb els noms dels edificis importants en francés i consturiccions molt poc típiques per Asia, una ciutat extanya, amb poca vida i molt escampada per un bon tros de terreny amb arrossars inclosps entre grans edificis, també és un bon lloc per cultura, hi ha força temples i el museu nacional explica força imparcialment la historia del país, tot i que el toc comunista que te es força divertit. A Vientiane, vam retorvar després de 6 dies el riu Mekong altre cop i res a seguirlo cap al sud, avall i avall per km i km, que n’es de llarg el malparit. Aquest riu apart de ser molt llarg i amb gran caval es una font de riquesa per la zona i la gent que hi viu aprop, qui sap els recods i imatges que porta a dins tota aquesta aigua que bé de tant lluny. Anant cap al sud el carácter de la gent canvia una mica, són més secs i estant acostumats a veure més turistes, peró no deixen de ser simpàtics i de bon fer. Sense cap dubte el nom que te Laos, el país dels somriures se l’ha guanyat a pols i si es cert!!
Per despedir Laos vam fer nit en una vila molt petita, acollits per una familia, dormint en el porxo de una caseta de bambú que semblava caure a troços, la gent de la vila molt macos, estaven tot mlt encuriosits amb nosaltres, de fet erem els primers turistes que hi passavem la nit.

Proxima parada Cambodia.