Em salto la introducció dels primers dies a la gran ciutat de Sydney, que com totes la grans ciutats te molt d'encant peró no deixes de ser un numero que divaga pels carrers i parcs.
El ford Falcon familiar que vam llogar ja gairabé ha fet 1000 km per un país de mides desproporcionades, és molt gran i de tot el que hi ha n'hi ha tant fins on t'allarga la vista i més. Llarguissimes platges desertes, prats fins l'hortizó, serrelades nevades que brillen des de molts km lluny i els cangurs que fan de la conducció nocturna un esport de risc. De moment no em vist cap animal que ens pugui matar ni que sigui amb la mirada, tot sembla estar molt tranquil tot esperant el desembre i gener que el continent s'omple de turistes. Hi ha molt per a fer, a cada cantonada i seria de bojos voler arribar a tot arreu amb només 2 mesos de visita en unes terres on s'hi podria passar mitja vida per coneixeles. Amb el fuster el viatge s'ha comvertit en un tip de riure i de llargues converses que semblen no voler acabar-se mai, sembla que tinguem un món per explicarnos, .... Aixó promet i molt i d'aquí poquet serem tres, ... si m'ho haguesin dit aixó ara fa uns mesos endarrera no m'ho hagues cregut, peró la vida sempre porta sorpresses.
Foto, cim del Pigeron House o casa del colom en català de 920m. I si, m'he tallat els cabells.
El ford Falcon familiar que vam llogar ja gairabé ha fet 1000 km per un país de mides desproporcionades, és molt gran i de tot el que hi ha n'hi ha tant fins on t'allarga la vista i més. Llarguissimes platges desertes, prats fins l'hortizó, serrelades nevades que brillen des de molts km lluny i els cangurs que fan de la conducció nocturna un esport de risc. De moment no em vist cap animal que ens pugui matar ni que sigui amb la mirada, tot sembla estar molt tranquil tot esperant el desembre i gener que el continent s'omple de turistes. Hi ha molt per a fer, a cada cantonada i seria de bojos voler arribar a tot arreu amb només 2 mesos de visita en unes terres on s'hi podria passar mitja vida per coneixeles. Amb el fuster el viatge s'ha comvertit en un tip de riure i de llargues converses que semblen no voler acabar-se mai, sembla que tinguem un món per explicarnos, .... Aixó promet i molt i d'aquí poquet serem tres, ... si m'ho haguesin dit aixó ara fa uns mesos endarrera no m'ho hagues cregut, peró la vida sempre porta sorpresses.
Foto, cim del Pigeron House o casa del colom en català de 920m. I si, m'he tallat els cabells.
+163.jpg)
3 comentaris:
on és la fota?
"el colom en català"?
i que aviat sereu tres?
no entenc res.
Malt parits!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fuster ara si k fas cara de felicitat ja ja ja ja ja ja
Aguanta'ls!!!!!
Puidescensssssss! Que kardes aqui?
Nomes falta que vingui l'altre! La mare que els va... jaja
Disfruteu!
Salut a tots!
Publica un comentari a l'entrada