Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 6 d’agost del 2008

Una mica més sobre Tahiti


(Aquest dies desde Tahiti li he de donar les gràcies a en Ramon, que m’anirà actualitzant el blog, ja que aquí el govern francés ha cençurat aquests, sisi aquestes altures de la vida en que estem i encara passen coses com aquestes, bé aquest i altres motius són suficents peruq una gran part del Tahitians vuiguin la independencia de França.
Gràcies Ramon, per continuar-me el blog entre moltes altres coses).


5 Dies per creurem que ja no sóc a Nz, 5 dies perque m'haguin picat tots els mosquits de l'illa entre altres petits insectes, 5 dies per agafar una escaldufada de collons amb el morè ciclista corresponent (ja m’ho deia la mare que em posses crema), 5 dies per veure que Tahiti és molt més que hotels de luxe i platges de somni, 5 dies per veure plantes, fruites i animalons que mai abans havia vist, 5 dies per començarme a sentir a gust en unes terres tant i tant noves per a mi. La gent em saluda amb el "hawaïan style" que diuen ells, igual que aquell jugador del Barça que és tot dents i celebra els gols fent el mateix gest (plegant tots els dits menys el dit petit i el gros) Moltes novetats en pocs dies que de bones a primeres em van ficar el cul ben petit, perquè no dir-ho ja que que estava molt ben acostumat, peró ara ja em vaig acostumant a tot plegat, clima (exageradament calorós), societat (vaja, que no són Nz) i paisatge (natura en estat salvatge) i sabeu que, que no hi ha càmpings i vaig de pensió en pensió, i s'ha acabat menjar pies, ara fruita i més fruita, mai abans havia menjat uns bananes tant bons, els platans de les Canàries no tenen res a fer al seu costat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

nazi!! q wapo es tahiti he?!!

q dius q les bananes son mes bones q les d canaries?!, aixo no m'ho crec!!!

cuidadut amb les mones!!

Teresa Bau ha dit...

Hola Nasi!

Sóc la cosina Teresa, quina enveja que em fas amb aquest viatge! La Dolors ja em va explicant com et va. T'aniré seguint...

Una abraçada ben forta.