Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 21 d’agost del 2008

El mèlic del món!! L'illa de Pascua, Rapa Nui


Ja sóc al punt de la terra més allunyat de qualsevol altre, la primera illa habitada esta a 2000km i Xile a 3500, realment com diuen aquí estem al mélic del món!! Segurament per al situació georàfica i d'aïllament que hi ha en aquesta fa que sigui un lloc realment molt especial, ja no només per tota l'historia que hi ha, sinó per l'ambient que és respira. Aqui es Xile, peró no si senten i els Xilens casi ni és recorden d'ella. La pobleció autoctona els Rapas sóm més haviat secs i una mica esquerps, no els hi agradan gaire els turistes per no dir gens. Per més que tampoc et diran res ni és possaran amb tu. El que ha quedat d'aquesta illa després de nombrosses gerres i el seu punt màxim d'esplandor cuant va arribar a tenir més de 10.000 ha, ara només la mitat. No es gaire cosa, moltes restes arqueologiques (els Moais) per recuperar, un paisatge completament pelat, en prou feines hi ha arbres. I tota la població concentrada a la capital Hanga Roa, en tota la resta de l'illa només si poden veure algunes cases aïllades. Sense parlar encara dels Moais només dir que el paisatge es increible, l'illa de formació volcànica i els colors negrosos de les roques, el vermell granatós dels camins, el verd grogenc de les pastures i un cel blau que ho avarca tot fan d'aquest un lloc molt agradable. I després de 8 mesos entenc tot el que passa al meu voltant sense haver de fer massa esforç, per més que intentar entendre aquesta cultura és tota una aventura!!! Iorana a Rapa Nui.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

eis ignasi!
nosaltres no estem en un lloc tan exötic perö si forca llunya...a suecia!!! estem a uppsala, amb un dia gris i plujös, paisatge tipicament europeu...venim de passar uns dies a stockholm..jö, tan xulo! ja saps, coses maques, tranquiles, gent sense presses i dies lluminosos. t enyorem i ens alegrem de q estiguis empapant-te de l illa i tot plegat, petit rapa nui! moooolts petons des de les terres dels vikings.
petonets,

ramon i txell

Anònim ha dit...

Ei Ignasi,
nosaltres ja em tornat de fer una mica de volta per Tailàndia.
Allà és molt diferent i molt interessant veure com viuen, com són...
Els dies ja s'han acabat i em tornat a la realitat però estem molt contents d'haver viscut aquesta experiència.
Voliem compartir-ho amb tu i amb tots els que llegeixen les teves pàgines.
Molts petons ja des de casa.

Blai i Anna

Anònim ha dit...

nazi!! merci x la postal! m'ha arribat avui, es molt maca, com no...

no posaras cap foto de l'illa d pacua? a mi m'agrade molt, siusplau posa'n una!!, participaras en la cursa de ser el primer q porti l'ou cap a terra lligat al front sense q es trenki, com a la pelicula??jejeje...

no els hi toquis gaire els ouets q s'enprenyen els rapanuis!!

cuida't força , pedaleja molt! i no agafis gaires avions!