Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 12 de maig del 2008

Km 75,300



El dia és lleva fred i la sortida de Chrischurch la faig amb un regust agre-dolç, per un banda hi ha les bones estones passades amb la Lucy i en Daniel, també és una ciutat que més fàcil i agradable, còmode per divagar i deixar passar el temps vadant. Per l'altre costat el cos em demana sortir d'aqui urgentment, bici i més bici, tinc ganes de tornar a fer kilometres i de que em toqui el vent a la cara.
Els primers 55 kilometres són molt trànsitats, massa cotxes i massa soroll. Tot i que aquest tram de carretera ja el vaig padelar amb l'Albert en la direcció oposada, al dia d'avui em sembla una zona completament nova, per més que alguna cosa em result-hi familiar, però ara estic a principis d'hivern i els arbres, les pastures i els tons de les vinyes són d'alló més agradables i difernet a l'ultima vegada. Al desviarme de la ruta nº 1 per agafar la nº 7 tot enfilant el Weka Pass, el nuvols que fa estona que em volten acaben per descarregar sobre meu, aigua, aigua-neu i neu, fa un fred que pela just 2 graus i la neu es comença a quedar a les conetes de la carretera, però jo vaig pedalant, no puc parar, no hi ha refugi possible, els 13 km fins a Waikari és fan força durs, arribat al poble em refugi-ho als serveis publics, on l'asseca mans em va de perles per assecar tota la roba, 30, 45 minuts i la cosa começa amainar, al cap d'una hora torno a rempendre la marxa sota una fina pluja, però vull buscar un lloc per dormir de franc tot i que no sigui el millor dia per dormir a l'intemperie. La meva gran sorpressa arriba cuant als 4 km de deixar el poble un cotxe m'adelanta gira davant meu em saluda i m'adelanta altre cop tot paran-se davant meu, l'home és en "Warwik", em diu que a on vaig, que que faig pedalant amb un dia així, li explico que vull mirar de pedalar uns 20 km més i buscar lloc per dormir, em diu que no hi ha res més endavant fins 40 km, jo li dic que és igual que ja pararé la tenda a on sigui i ell m'acaba oferint dues coses, una que em quedi a casa seva a dormir que és 4 km més endavant i l'altre que si vull m'acostarà al seguent poble. Poc em costa de decidir, dons amb totes que ara estic a casa seva, després d'haver sopat amb ell la seva dona i una gosseta dormilega, i haver compartit llarga conversa, ara estic en una havitacó amb un llit de matrimoni per a mi sol, aixó si sense calefacció. Però estic molt content, poc imaginava un final així, a més que no par-ho de preguntarme com i pot haver gent així, que és preocupin per a un desconegut d'aquesta manera i que t'ofereixin plat calent a taula i jaz per dormir sense més ni menys, l'altre pergunta és a sant de que? o a canvi de que? em costa trovar-hi resposta lògica peró poder no hi és, poder és mes simple que tot aixó, poder el secret està en no buscar més enllà, poder per el simple plaer d'escoltanr les peripecies d'un extranger que volta el seu país en bicicleta i les históries del seu país tant llunyà. Avui és un d'aquells dies que mai s'obliden, un dia d'aquells que t'alliçona, que et fa pensar en el sentit de la vida, .... i en la tendéncia que tenim a complicar-ho tot més del compte, poder tot plegat és més fàcil del que realment ens pensem.

1 comentari:

lluc ha dit...

Xaxo!!!!!!!!!! mencantan les tebes aventures!!!! kina enveja k em fas.
pel mon hi ha de tot..........
A tope!!!!!!! i endevant!!!!!!!!!!