Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 12 de maig del 2008

Costa Oest centre i nord



Després de tanta muntanya torno a ser a la costa oest, per a pedalar-ne la part centre i nord.
Aquesta si que és la costa oest que havia somiat o imaginat, espedats coberts de vegetació, cingles, grans rocs a les platges, el soroll fort de les onades picant a les roques, els arbres i arbusts pentinats per el fort vent i amb el taló de fons dels grans alps nevats al fons. Simplement majestuós i molt agradable. Cada kilometre que feia direcció nord semblava ben bé que desapareixia un cotxe, cada cop les formes de la costa s'anaven suavitzant i amb elles anav apareixent una calma cada cop més gran, fins arribar a Karamea, on al cap de poc acaba la carretera, aquí és calma total. Em sento molt afortunat per el meu pas per la costa oest, en teoria es la que plou més i fa més vent de tot nova Zelanda, dons bé m'ha fet un temps increible, dels 15 o 20 dies que he passat en total a la costa només n'ha plogut un i encara, ja que ha fet dos ruxats. I el vent s'ha portat molt bé, suaus que acompanyaven o en contre però sense molestar massa. Una delicia.