Se m'ha fet una rasta, ....

Se m’ha fet una rasta al caltell, no pas fruit de la meva manca d’higene, com molts podeu pensar sino fruit de la meva llarga melena que desde el setembre passat no passa per la barveria. No ser si aquesta és l’inici d’altres, peró bé poder haure de pensar en anar a la “peluqueria, o perruqueria”.

Les coses continuen rodan a bon ritme, avui darrera dels vidres de la cuina del càmping un dia fred m’espera, el cel s’obre per moments i a les muntanyes estan ben enferinades, começa l’hivern.

Fa uns deu dies em vaig acabar de lleguir el llibre el Quadern Gris de Josep Pla, m’ha agradat molt aquest llibre, lleguit des de la llunyania, les descripcions dels paissatges empordanesos m’han portat mentalment una mica cap a casa. Aquí van 4 retalls que m’han agradat força.

Tinc una tendància invencible a malfiar-me dels qui són massa artistes

L’home no ha pas estat posat en aquest món per lleguir llibres. Desenganyeu-vos... L’únic problema seriós de l’home en aquest món és el de subsistir, o sigui el de guanyar i gastar diners.

He entrat a l’església. Desagradabilíssima sensació de mala olor inconcreta (d’aire respirat i tornat a respirar, esgotat, desvastat, d’un aire com si n’haguessin separat l’oxigen i hagués quedat reduït a una concentració microbiana, antiga i densa) d’una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradable, una qualitat que fa possar la pell de gallina.

A la rellotgeria. No s’hi està gairebé. Jo puc imaginar-me, en canvi, la delícia que seria una rellotgeria de rellotges parats i si voleu.... girats al revés, perquè no hi ha res que inciti més a la calma que unrellotge parat, un rellotge adormit.

Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutamnet feliç.

Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quant fa sol. Quan plou, ja és una mica més difícil....

Aquesta taronja és agra, però tinc una agror tan forta a la llengua que la trobo dolça....


Bé el cel s’obre una mica més, baig a pedalar ara que la temperatura ha pujat una mica