Fiorland NP

Parc Natural de somni, per deixar correr la imaginació tot assegut en una pedra si els sandflys et deixen. Aquí els llacs tenen formes extranyes, braços que s'allargeuen com tentacles ficanse per tots els racons que les muntanyes li deixen. El mar fa tots els esforços per entrar terra endins, furgan a les muntanyes fins que no poden entrar més endins. La bellessa d'aquesta zona és increible, infinita i difícil de d'escriure. Dels llocs més espectaculars que pedalat fins ara. En dies assolellats és un plaer disfrutar de les muntanyes amb neus perpetues que s'alçen més de 2000m sobre el nivell del mar, els boscus frondosos i plens de molsses penjant dels arbres, la seva fauna, poder-se reflexar en els llacs que són com miralls. En dies de pluja i tapats s'hi afegeix un encant a tot plegat, les boires, els nuvols cobrin la punta dels cims, les muntanyes que semblen plorar aigua per tot arreu, cascades i rius, tot plegat amb un aire més màgic, més inospit. Els verds són forscos i espessos.
La carretera de Te Anau a Milford sound és el somni de tot ciclista, fàcil de pedelar, no pas per els desnivells que n'hi ha molts sinó per el paissatge que t'envolica i et deixa envadalit, pedales sense ni adonarten, la llàstima és que s'acabi, són 120 km els he fet d'anada i de tornada i no m'han cansat gens ni mica.
A Milford sound he agafat un vaixell petitet que et porta a navegar per el fiord durant més de dues hores, m'ha encantat, no he estat mai a Noruega i aquest paissatge era completament nou per a mi. Cascades, pics nevat arran de mar, parets verticals de 1600m, alguna tonyina enorme saltant i una posta de sol màgnifica a la tornada desde mar obert. Díficil de esborrar de la retina.