Ostres, des de fa uns 4 mesos que vaig començar anar a córrer regularment, uns dos 0 tres cops per setmana, algun dia sol, altres amb el Marc o en Xevi, de mica en mica cada dia que passava m'hi anava trobant mes còmode, els genolls ja no hem feien tant de mal, la tendinitis semblava desaparèixer. La gent que hem coneix ja sap que sóc una persona a la que no li agrada practicar esport de caire competitiu, sempre m'ha agradat fer esport amb la norma bàsica i essencial de que el primer es passar una bona estona disfrutat de la natura i la gent amb qui comparteixes aquell moment.
Bé, dons els mesos han anat passant i s'hem va ficar al cap que al setembre volia anar a fer una cursa de muntanya, una mitja marató, no per portar dorsal ni res d'això però si per a veure com estic, exigir-me una mica mes de lo normal i anar a corre per un lloc on per mi sol possiblement no hi hagués anat mai, i bé aquesta va ser la meva petita aventura hem vaig inscriure a la cursa del Taga, amb en Marc Fontanals, i en Marc Verdaguer.
La veritat va ser una experiència molt bona, el recorregut molt bonic, primer una pujada que t'acabava l'alé, després a dalt del Taga hi havia unes vistes increïbles, tot seguit una baixada infernal per prats d'herva i per acabar uns corriols i camins que semblaven no acabar-se mai.
Però a la fi arriba la recompensa veus la linea d'arribada després de fer un gran esforç, córrer 23 km fent 1500m de desnivell acumulat de pujada i una baixada que destrossava a tothom, va ser genial, vaig arribar molt cansat amb les cames adolorides, el cor accelerat i una respiració d'allò mes descontrolada, però vaig acabar que es el que més il.lusio hem feia i havent disfrutat al màxim de la cursa, es una gran recompensa personal superar aquests petits reptes, et fan sentir viu i molt bé amb un mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
+163.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada