Xina Xano (4ª part)

Després de desaparèixer per uns cuants dies el blog torna a ser actualitzat...
Desapareguts perquè? Si us feu una imatge mental de la Xina o agafeu un atlas veureu que el que s’anomena plató Tibetà es molt i molt gran, crec que uns 4 cops la superfice de l’estat espanyol, d’aquesta basta extensió de terreny poc explorada només una petita part, “que és molt gran” correspon a la província del Tíbet, l’única província de la Xina que has de ser força ric per a entrar-hi, la situació allà no ha canviat gaire en els ultims anys, (però deixem el tema per un altre dia que m’extendria molt). El cas com ja havia dit es que vam anar amb tren desde Beijin fins a Xinin al nord-est del gran plató Tibetà, tot i estar lluny del Tíbet en conserva moltes coses, com temples increibles i sobretot el que és mes evident són les faccions de les cares de la gent, més Tibetanes, Nepalíes, Mongoles, les galtes rustides per el sol, una estatura menor i els ulls molt i molt tancats, també conserven la seva simpatia, hospitalitat i cüriositat tant peculiars d’aquesta gent. Tot això sumat a que una de les moltes rutes de la seda possibles passa per aquí, això fa que s’hi hagin deixat molts arrels musulmanes, molt profundes al seu país, no només han deixat mesquites i dones amb vel, també, i el més important, la seva hospitalitat i manera de tractar els forasters.
Els últims 7 dies els hem passat pedalant entre 2600 i 3800m d’altura, per uns paratges increiblement oberts i de gran bellesa natural, ha sigut tota una experiencia difícil d’oblidar. Per primer cop en molt de temps la gent ha sigut molt i molt amable, ens han convidat a jugar a dames Xines, menjar sindria, a apats de restaurant,...
La gent ens tirava fotos i es fotografiaven amb nosaltres, com unes grans estrelles del Tour de France, i no es per a menys ja que em fet 3 colls en que passavem dels 3600m d’altura. Aquests colls ens han tret l’alè al mateix temps que les seves valls, muntanyes i gent ens en donven amb grans dossis per seguir km a km afrontant aquestes pujades.
Però després de tanta pujada ha vingut la baixada, uns 120km, això si que es vida, la baixada ens ha portat a la provincia de Gansu, si bé abans estavem a la de Qingai (per els que mireu al google earth). A Gansu el paisatge es un altre completament diferent ens anem apropant a l’inici del dessert de Taklamkan, i aquí després de camps i més camps de blat, ordi i colze el paisatge es va desertitzant a poc a poc, donant pas a grans exetencions de matoll, sorra i rocs i més sorra. Tot i ser tant diferent al de uns pocs km endarrera les sensacions son similars, parlo de l’amplitut de visió, de mirar a l’hortizó i de no veure’l, sempre hi ha una cosa més enllà de la vista i sobretot el que hi ha es molt i molt de cel.

Seguint somiant, records desde Gansu.

Xina on the road

26 hores, ficats en un tren de Beijing a Xinning, a la tercera classe, la única disponible, on en seients de tres en seiem quatre, i en un vagó que pensaves, no pot ser que pugui més gent, aquí no hi cap ni una agulla més, el passadís ja es ple i entre vagons també, dons pensament erroni, on i caben 10 xinos ni caben 20, és cert ho he vist amb els meus ulls, ja que amb les 26 hores gairebé no vaig aclocar l'ull i vaig veure el que passava al meu voltant entre renecs i somriures ja que no sabia si riure o plorar amb una situació com aquesta entre les mans, va ser un trajecte inoblidable, però que no vull repetir mai més!!

A Xinning sorpresa agradable, es una ciutat petita per ser la Xina, uns dos milions d'habitants, on la religió que sembla abundar més a simple vista es la musulmana, no saps pas la gràcia que em fa de veure les dones amb vel i els homes amb el barret tenint unes faccions asiàtiques tant marcades, és còmic i a més que fan servir palillos per menjà i no les mans com passa en la gran majoria de països musulmans. Els musulmans deixant de banda la religió son una comunitat agradable i que aporta molta riquesa als llocs on s'estableixen, als carrers abunden les especies, els colors dels sacs de llegums i cereals, les olors del curry, el chilli, als restaurants cartes amplies i pa, fet de mil formes i gustos diferents, coses que costen de veure si no és a la India o en altres països d'influència musulmana, m'ha fet pensar força amb els meus dies a Malàisia, el gran mercat.

Avui divendres dia d’oració important a la mesquita del centre de la ciutat, hi hem anat, increible, la mesquita plena, a vessar i a fora al carrer per totes bandes centenars de fidels fent les oracions amb la alfombra a la borera i alguns mig ocupant el carrer, aixó si tots encarats a la Meca. (em costa de creure com tanta gent segueix una religió amb tanta passió)
Després de dinar em fet una de les millors coses que es poden fer en aquest món, assentar-se i deixar passar la vida davant dels teus ulls, era l’hora en que la ceremonia havia just acabat i tots els fidels tornaven a casa, mil cares, cada una diferent, llargues barbes, tuniques blanques, ulls axinats i ulleres per el sol dels anys 40, ha sigut fascinant, es agradable de veure que la vida encara et pot arribar a sorpendre tant gratament, “a vegades”

Dos dies i la carretera ens espera, demà temple Budista tibetà, i demà passat comença el camí fins al iníci del dessert de Taklamakan.

Xina 2ª part

Al final, si!!! Sortim de la vida de motxilero i per el que sembla el dia 29 de Juliol la cosa es tornarà a moure sobre les dues rodes, altre cop les gotes de suor cauran del fron al terra, estic molt content!! Aquets últims dies per la gran Xina han sigut molt interessants i ens hem començat a fer una idea de com funciona aquest país, cal a dir sense massa exit ja que cada lloc on hem estat es completament diferent a l’anterior. Xina es un lloc agradable per viatjar, relativament fàcil, on la barrera més gran a saltar es l’idioma, la gent es amable i simpàtica i sembla que tot pot ser possible, al mateix temps impossible, només cal trucar la porta correcte i una, ser pacient, dues, ser simpàtic pero no molt, i tres ser educat i no alçar mai el to de veu, com a tot arreu però aqui amb dossis més altes, després tot va rodat. Amb la motxilla hem estat per Pinyao, una ciutat enmurallada que sembla que estas en un museu, després vam parar a Xi’an, a veure els guerrers i el barri musulmà, Xi’an es el punt d’origen de la ruta de la seda... (ui quins nervis). Després vam anar a Shangai, on els gratacels fan ombra a la ciutat del consumisme més pur i dur, hi vam estar poc, de seguida vam anar a Suzhou, Tongli i Hangzhou, les Venècies xines amb canals i pons, molt i molt bònic de veure. I altre cop estem a Beijing, on hem recollit a la cosineta Cristina, que la molt boja diu que s’apunta al que faci falta per una bona temporada. Ara la familia ha crescut, ja sóm 4 en ruta, una ruta que pinta molt bé tot i els entrebancs de creuar la zona de Xingjiang....

La Xina i la muralla

(He tardat forces dies per actualitzar el blog. La Xina depara moltes sorpreses i una es que els blogs estan bloquejats i no hi ha accés possible, m’he barallat força dies buscant trucs per el google a veure si hi podia fer res i al final he hagut de recórrer al bon amic Ramon que em farà la feina per a mi, com ja em va passar a Tahiti, Moltes gràcies Ramon!!!)

Per ser el primer escrit de la Xina crec que no serà el més positiu, dons bé sembla que el nostre futur depèn d'una porta que tant pot ser que la trobem tancada com oberta un cop allà, després de passar per zones una mica complicades com el desert de Taklamakan.

Segur que per les notícies heu sentit que al nord-oest de la Xina a la regió de Xigjian hi ha hagut una revolta de la ètnia Uygurt, el braç més extremista. Tot plegat va començar al sud de la Xina, en una fàbrica on dos treballador Uygurts van violar a una noia de la ètnia Han, la més estesa a la Xina. Els altres treballadors Han de la fàbrica es van prendre la justícia per la seva mà i van linxar i matar als dos treballadors Uygurts. Aquest fet va ser la xispa que va encendre un foc que sembla no voler apagar-se. A l’oest de la Xina la població Uygurt de religió musulmana es la ètnia més estesa, en aquesta regió passa com al Tíbet, però sense el Dalai Lama per el mig. Els Uygurts son una comunitat nòmada que en el seu dia degut a redistribucions i la creació de fronteres van quedar dins del territori xines. Es sabut per a tothom que el govern comunista de la Xina no brilla per la seva tolerància i manera de fer. Amb això no vull suportar la revolta Uygurt a Urumqi.
Com deia abans la xispa va encendre un foc, el foc va constar d'una manifestació violenta dels Uygurts a Urumqi, es van alçar en protesta del que havia passat i demanat la fi de opressió del govern xines cap a la seva ètnia, cultura i tradicions. La manifestació va acabar segons els diaris xinesos amb 156 morts i més de mil ferits, segons els diaris europeus diuen que els morts entre Uygurts, Hans i la policia van arribar entre els 400 i 800, com sempre la informació es una moneda de dos cares.
Això a creat que la situació sigui tensa en aquella àrea, uns volen venjar les morts seves i els altres també, amb la policia per el mig per evitar més linxaments. A Urumqi hi ha “toc de queda” i el barri Uygurt està tancat per els militars, també hi han controls a ciutats com Turufan, Kasgar, Asku, .. O sigui que les coses estan distretes, ja que justament es la ruta que hem de seguir....

Vam parlar amb l’ambaixada espanyola a Pekín i ens van recomanar de deixar passar unes setmanes que la cosa es calmi una mica, per això hem deixat les bicis a Pekín i estem amb la motxilla a la esquena recorrent ciutats com Pinyao, Xi’an (la dels guerrers del fòrum), Shangai i poder algun altre lloc, tot esperant de que arribi el dia 23 la cosina Cristina i llavors decidir que hem de fer amb la nostre ruta, tot depenent de com estiguin les coses per l’oest Xinès.

En fi de moment intentem disfrutar del que pot oferir la Xina que es molt i molt, són unes terres molt variades amb paisatge i cultura molt diferents i en resum, això es un altre món!!!