Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 10 d’agost del 2009

Xina Xano (4ª part)




Després de desaparèixer per uns cuants dies el blog torna a ser actualitzat...
Desapareguts perquè? Si us feu una imatge mental de la Xina o agafeu un atlas veureu que el que s’anomena plató Tibetà es molt i molt gran, crec que uns 4 cops la superfice de l’estat espanyol, d’aquesta basta extensió de terreny poc explorada només una petita part, “que és molt gran” correspon a la província del Tíbet, l’única província de la Xina que has de ser força ric per a entrar-hi, la situació allà no ha canviat gaire en els ultims anys, (però deixem el tema per un altre dia que m’extendria molt). El cas com ja havia dit es que vam anar amb tren desde Beijin fins a Xinin al nord-est del gran plató Tibetà, tot i estar lluny del Tíbet en conserva moltes coses, com temples increibles i sobretot el que és mes evident són les faccions de les cares de la gent, més Tibetanes, Nepalíes, Mongoles, les galtes rustides per el sol, una estatura menor i els ulls molt i molt tancats, també conserven la seva simpatia, hospitalitat i cüriositat tant peculiars d’aquesta gent. Tot això sumat a que una de les moltes rutes de la seda possibles passa per aquí, això fa que s’hi hagin deixat molts arrels musulmanes, molt profundes al seu país, no només han deixat mesquites i dones amb vel, també, i el més important, la seva hospitalitat i manera de tractar els forasters.
Els últims 7 dies els hem passat pedalant entre 2600 i 3800m d’altura, per uns paratges increiblement oberts i de gran bellesa natural, ha sigut tota una experiencia difícil d’oblidar. Per primer cop en molt de temps la gent ha sigut molt i molt amable, ens han convidat a jugar a dames Xines, menjar sindria, a apats de restaurant,...
La gent ens tirava fotos i es fotografiaven amb nosaltres, com unes grans estrelles del Tour de France, i no es per a menys ja que em fet 3 colls en que passavem dels 3600m d’altura. Aquests colls ens han tret l’alè al mateix temps que les seves valls, muntanyes i gent ens en donven amb grans dossis per seguir km a km afrontant aquestes pujades.
Però després de tanta pujada ha vingut la baixada, uns 120km, això si que es vida, la baixada ens ha portat a la provincia de Gansu, si bé abans estavem a la de Qingai (per els que mireu al google earth). A Gansu el paisatge es un altre completament diferent ens anem apropant a l’inici del dessert de Taklamkan, i aquí després de camps i més camps de blat, ordi i colze el paisatge es va desertitzant a poc a poc, donant pas a grans exetencions de matoll, sorra i rocs i més sorra. Tot i ser tant diferent al de uns pocs km endarrera les sensacions son similars, parlo de l’amplitut de visió, de mirar a l’hortizó i de no veure’l, sempre hi ha una cosa més enllà de la vista i sobretot el que hi ha es molt i molt de cel.

Seguint somiant, records desde Gansu.

2 comentaris:

Martí ha dit...

pero quin noi mes guapu !!!!

Nen, no facis caca que la merda baixa i jo estic a sota !!!!

Salut, lluita i km !

Namaste !!!!!!

Gil Erra ha dit...

Aguaita'ls! Tots plegats.
"Viatges Erra, de tota confiança".
Jo aniré collint tomates, ensisams, cebollas, uberginies...

Salut!