Sydney!!!!!!

Va que ara feia dies que no actualitzava el blog. Dons ja fa una setmaneta que vaig aterrar a la gran ciutat de Sidney, just un dimecres a la tarda, durant tots aquests dies he estat amb família, allotjat a casa de l'Escott i la Raquel al barri de Ryde, un petit poble a 30 minuts del centre, m'han fet un lloc al seu piset i hi estic la mar de be, tornar a parlar Català sempre s'agraeix. També com a gran novetat es que des del dijous que estic treballant amb l'Escott, fa de landscaper (que es com es diuen els jardiners o constructors de jardins aquí) i dons això que avui ha sigut el meu quart dia i demà el cinquè, jo que no em pensava recordar me de res i no, en poc he tornat a la rutina per mes que el cos em queda mes masegat del compte al final de la jornada. Bon temps i molt bons dies
, com deia la principi com a casa gairabe i demà el sr. Puigdesens que arriba portant amb ell la nova etapa, la de voltar un mica mes per un país que promet moltes coses, es que es molt gran!!

Mes imatges de Rapa Nui

Rapa Nui en imatges, ja que elles parlen per si soles

Pascua, la cara, la creu, el pico i la propina

La Cara:
La riquesa cultural de l'illa, la bellesa d'aquesta i totes les parts que s'ha recuperat i estudiat
La Creu:
Tot el que falta per fer, que és molt massa, la conaf que gestiona el parc natural no disposa de recursos económics, bé aixó em van explicar després de una llarga comversa que vaig tenir amb el gestor del parc. Tots o gairabé tots els estudis arqueologics que s'hi han fet han sigut de càpital privat i les noves normes de ordenació del terreitori han fet que per exemple el Moai més antic de l'illa quedi en propietat privada i no és pugui visitar més que de lluny. Costa d'entendre com és pot deixar perdre una cosa com aquesta, ...
El pico: No sols jo sinó molta de la gent que vaig parlar que tenien moltes ganes d'anar a Rapa Nui han experimentat coses similars, aquest lloc t'afecta molt, t'impregna de coses i sensacions molt agradables, és com fer un viatge en el temps on trobes aquelles coses perdudes o oblidades, val molt la pena.
La propina:
Els locals i la manera de fer, esquerps i poc parladors sobretot els yordos que viuen al camp i és passen tot el dia fumats. El dimenge dia de futbol i aquests arrivaben al partit amb el seu cavall i el lligaven a la brana al costat de la banqueta, al igual que fora del super o algun bar també n'hi podies veure, una mica com a l'oest, molt i molt divertit el contrast. I tot i ser aixins vaig poder tenir la sort de anar a un sopà amb uns cuants locals, musica tradicional i molt d'alchol, i no em pregunteu res més que tinc un blanc, ..

I per acavar: Un saludo a los huevones de Cristian y Hugo, dos amigos Chilenos con los que lo passamos en grande, entre conversas, caminats, cenas y conciertos. I como dice Cristian una apunte para todos los hombres: El dice que a las mujeres no hay que entenderlas, solo amar-las y asi le va de bien, que esta echo un don Juan. Un fuerte saludo del Catalan!!