Primers passos per Mongolia

Obro i tanco els ulls repetides vegades, em pessigo les galtes. Tot i tenir els llavís tallats per el vent i el fred i la pell rosada per el sol encara no tinc assimilat de que estic a Mongolia amb el Cesc (cangur blau) i l'Anna (cangur vermell). Pot sonar rar de que els defineix-hi d'aquesta manera, pero no hi ha res que quedi millor en aquest paissatge que dos punts d'aquest colors llampans a l'horitzó, de fet som tres pero jo no em veig a mi mateix que vaig de color verd apagat. Cel i més cel de blau intens els nuvols passen ràpid canviant de formes i els prats i les suaus muntanyes de color grogenc girant a verd amb les primeres plujes de l'estiu. Mongolia és increible, com estar en un conte de fades on la pau i la tranquilitat és l'únic que es respira en l'ambient. No faria justicia als altres llocs on he estat si digues que mai abans havia vist res d'igual, peró si que es cert que en aquesta màgnitud encara no havia estat en un lloc tant espectacular, i aixó que només estem d'exploració d'un parc natural al costat de Ulan Batur, tot esperant que torni el consul de Kasakstan i tot provant les bicis i equipatge, no em vull ni imaginar el que ens espera a la que ens possem a explorar una mica més. De moment em permeto el luxe de seguir somiant sobre un nuvol de dues rodes que sembla que el porti el vent allà a on vol, ara pero amb familia.