L'Outback, on a les nits se s'enten les veus del desert ja que durant el dia la calor i el vent ho callen i resequen tot. Després de uns 2000km per el desert i de creuren que allà no hi ha res de res, em descovert de que es mentida, hi han centenars de paistges molt canvians entre ells, tons de sorra, vegetació, ondulacions del terreny, ara rocs ara salines i al mig de tot el famós Uluru, una pedra "arenisca" que amb la posta i sortida del sol sembla estar apunt de encendres, poc a poc va agafan unes coloracions entre taronjades i vermelles realment increibles. El desert m'encanta, pel fet de que hi ha molt de res i molt de tot, hi ha un silenci càlid i les estrelles que abriguen les nits, en un cel on es mostra de la manera més pura, més brillant, no hi ha llums aprop, ni contaminació ni humitat que faci de barrera entre els astres i els nostres ulls. Fa temps em parlaven de la màgia del desert, que s'ha de viure per entendre-ho i que t'agrada o no t'agrada, no hi ha terme mig. Decididament, m'agrada amb tota la seva màgia.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Enveja sana petit Lawrence d'Arabia, i quins cels estrellat que hi deu haver pre aquí! I quin de tot i quin de res, i tot suma, i trobar a faltar permet seguir somiant...iii...deixem'ho aquí que és dilluns matí.
Per cert, quan fa de diàmetre aquest pedrot??
Salut!
Animal perillos!!!!!
Collons,aixo es el coi de pedrot tant famos ?????
Qui us va parir... molt bé, no ?? tu que el final m'apuntare jo i tot e ??
Si en rifà no es porta b, el tornes cap aki q el muntanyola fa aigues !!
jaja!
Fins aviat!!
Records aquell parell!!!!
Publica un comentari a l'entrada