Mes imatges de Rapa Nui

Rapa Nui en imatges, ja que elles parlen per si soles

Pascua, la cara, la creu, el pico i la propina

La Cara:
La riquesa cultural de l'illa, la bellesa d'aquesta i totes les parts que s'ha recuperat i estudiat
La Creu:
Tot el que falta per fer, que és molt massa, la conaf que gestiona el parc natural no disposa de recursos económics, bé aixó em van explicar després de una llarga comversa que vaig tenir amb el gestor del parc. Tots o gairabé tots els estudis arqueologics que s'hi han fet han sigut de càpital privat i les noves normes de ordenació del terreitori han fet que per exemple el Moai més antic de l'illa quedi en propietat privada i no és pugui visitar més que de lluny. Costa d'entendre com és pot deixar perdre una cosa com aquesta, ...
El pico: No sols jo sinó molta de la gent que vaig parlar que tenien moltes ganes d'anar a Rapa Nui han experimentat coses similars, aquest lloc t'afecta molt, t'impregna de coses i sensacions molt agradables, és com fer un viatge en el temps on trobes aquelles coses perdudes o oblidades, val molt la pena.
La propina:
Els locals i la manera de fer, esquerps i poc parladors sobretot els yordos que viuen al camp i és passen tot el dia fumats. El dimenge dia de futbol i aquests arrivaben al partit amb el seu cavall i el lligaven a la brana al costat de la banqueta, al igual que fora del super o algun bar també n'hi podies veure, una mica com a l'oest, molt i molt divertit el contrast. I tot i ser aixins vaig poder tenir la sort de anar a un sopà amb uns cuants locals, musica tradicional i molt d'alchol, i no em pregunteu res més que tinc un blanc, ..

I per acavar: Un saludo a los huevones de Cristian y Hugo, dos amigos Chilenos con los que lo passamos en grande, entre conversas, caminats, cenas y conciertos. I como dice Cristian una apunte para todos los hombres: El dice que a las mujeres no hay que entenderlas, solo amar-las y asi le va de bien, que esta echo un don Juan. Un fuerte saludo del Catalan!!

El mèlic del món!! L'illa de Pascua, Rapa Nui

Ja sóc al punt de la terra més allunyat de qualsevol altre, la primera illa habitada esta a 2000km i Xile a 3500, realment com diuen aquí estem al mélic del món!! Segurament per al situació georàfica i d'aïllament que hi ha en aquesta fa que sigui un lloc realment molt especial, ja no només per tota l'historia que hi ha, sinó per l'ambient que és respira. Aqui es Xile, peró no si senten i els Xilens casi ni és recorden d'ella. La pobleció autoctona els Rapas sóm més haviat secs i una mica esquerps, no els hi agradan gaire els turistes per no dir gens. Per més que tampoc et diran res ni és possaran amb tu. El que ha quedat d'aquesta illa després de nombrosses gerres i el seu punt màxim d'esplandor cuant va arribar a tenir més de 10.000 ha, ara només la mitat. No es gaire cosa, moltes restes arqueologiques (els Moais) per recuperar, un paisatge completament pelat, en prou feines hi ha arbres. I tota la població concentrada a la capital Hanga Roa, en tota la resta de l'illa només si poden veure algunes cases aïllades. Sense parlar encara dels Moais només dir que el paisatge es increible, l'illa de formació volcànica i els colors negrosos de les roques, el vermell granatós dels camins, el verd grogenc de les pastures i un cel blau que ho avarca tot fan d'aquest un lloc molt agradable. I després de 8 mesos entenc tot el que passa al meu voltant sense haver de fer massa esforç, per més que intentar entendre aquesta cultura és tota una aventura!!! Iorana a Rapa Nui.

Moorea

Si Tahiti és una cara de la moneda, Moorea és l'altre. Semla que li haguin rentat la cara, platjes netes i totes pùbliques, res de cases fins a ran d'aigua o si més no n'hi ha menys, l'illa és molt i molt tranquila i pensada per els visitants, amb molta oferta d'allotjament, fins i tot càmpings a un preu raonable tot i ser molt car. A Moorea la gent sembla tenir més temps per a tot, és respira calma i tranquiltat i més assegut en una platja d'aquestes que entenem com a paradisieques. Aqui també és més fàcil de disfrutar del mar i de les seves barreres de coral que envolten tota l'illa creant unes llacunes d'aigua calara i turquesa on esta ple de peixos de colors, fins i tot en Nemo, era com mirar en una peixera, ... Les formacions muntanyoses són molt més espectaculars que a la veïna Tahiti i la ruta apeu que vaig fer per creuar l'illa de sud a nord em va encantar, les vistes des del coll dels tr si que es cocoters (no podia tenir altre nom) eran increibles, tota l'illa a 360 graus, ja que és petitoneta 60 km de perimetre i ben plans. Aqui vaig fer relax de veritat, ...

Una mica més sobre Tahiti

(Aquest dies desde Tahiti li he de donar les gràcies a en Ramon, que m’anirà actualitzant el blog, ja que aquí el govern francés ha cençurat aquests, sisi aquestes altures de la vida en que estem i encara passen coses com aquestes, bé aquest i altres motius són suficents peruq una gran part del Tahitians vuiguin la independencia de França.
Gràcies Ramon, per continuar-me el blog entre moltes altres coses).


5 Dies per creurem que ja no sóc a Nz, 5 dies perque m'haguin picat tots els mosquits de l'illa entre altres petits insectes, 5 dies per agafar una escaldufada de collons amb el morè ciclista corresponent (ja m’ho deia la mare que em posses crema), 5 dies per veure que Tahiti és molt més que hotels de luxe i platges de somni, 5 dies per veure plantes, fruites i animalons que mai abans havia vist, 5 dies per començarme a sentir a gust en unes terres tant i tant noves per a mi. La gent em saluda amb el "hawaïan style" que diuen ells, igual que aquell jugador del Barça que és tot dents i celebra els gols fent el mateix gest (plegant tots els dits menys el dit petit i el gros) Moltes novetats en pocs dies que de bones a primeres em van ficar el cul ben petit, perquè no dir-ho ja que que estava molt ben acostumat, peró ara ja em vaig acostumant a tot plegat, clima (exageradament calorós), societat (vaja, que no són Nz) i paisatge (natura en estat salvatge) i sabeu que, que no hi ha càmpings i vaig de pensió en pensió, i s'ha acabat menjar pies, ara fruita i més fruita, mai abans havia menjat uns bananes tant bons, els platans de les Canàries no tenen res a fer al seu costat.

Antípodes en mà, seguint les línies transparents d'un desig sord...

Acabat el viatge en el temps en el que he viscut dos cops el dia 1 d'agost degut aixó del canvi d'horari. Si fins ara anava 10 o 12 hores per davant vostre ara vaig 12 hores per darrera. Mare quines coses que te el món!! Doncs aixó, que ja estic a Tahiti i el canvi és brutal; he passat de tenir unes temparatures màximes de 17-18 graus a unes minimes de 20-22, fa una xafogor que és massa. Però tret de la calor el canvi més increible és cultural, hi ha vida, molta vida, color, flors per tot arreu, inclús una a la meva orella que em van possar just baixar de l'avió. Deixant endarrera l'ordre i la perfecció de Nz, ara estic en un país de caos, estic una mica fora de lloc. No crec que em pugi connectar massa a internet, ni respondre gaires mails aquests dies, ara a la capital Papeete hi ha llocs per conectar-me peró no sé els pròxims dies com anirà, no prometo res i em sap greu ja que en tinc forçes per contestar. Faré el que podre i a més que els teclats tenen les lletres girades, sort que aquest l'estic escrivint amb el protàtil. Apa, a parar el sol i a veure què passa per aquestes terres que prometen. Tot i la calma, una mica d'estres aquests dies, moltes illes properes per visitar i males connexions a veure com va, jeje