Pedalant sota la pluja

Despres de quatre dies reprenem el cami cap a Stratford. El dia es lleva gris, esta molt tapat i cau una fina pluja que a estones es mes intensa, aquesta no ens deixara durant tot el dia. Amb un dia com aquest penses que no et pot passar res d'extraordinari, dons be. La primera parada la em fet al km 20, per menjar una mica i axoplogarnos de la pluja que no ens dona descans. Anem molls com anecs pero decidim continuar, la carretera ara es en pujada i aixins durant 10km fins arribar a Waituhi lookout, arribo primer i espero a l'albert, unes xuxes, unes galetes i no be, ja fa massa que espero. Pero de sobte el veig a lo lluny empenyent la bici, ho deixo tot i vaig cap a ell. Sorpresa a fet "pinxasu", ha trencat un raid i de postres la coberta te un tall de dos dits al lateral, se li acaba pedelar al km 42. Canviem el raid sota la pluja i al primer camion que passa li fem senyals i es para, aquest el dura fins aManunui prop de la destinacio final del dia, jo continuo pedalant. Ens trobem al poblet i alla busquem un altre cotxe per anar fins a Taumarunui, es para un noi que treballa a carreteres i l'acosta, jo continuo pedalat, ens retrovem altre cop al poble, vaig a buscar una coberta de recanvi, pero sorpresa la botiga fa 4 mesos que esta tancada, l'home es va jubilar, pero la dona de una botiga propera el truca a ca seva i parlo amb ell per telefon, ens mig entenem, jo, una coberta, 26, 1.90 ok, ok. Tal dit tal fet em diu que esperi que me la porta. Mentres estic esperant es para un cotxe, es el noi que ha portat a l'albert en l'ultim tram, em demana si estem be, si nessesitem alguna cosa, li explico la situacio i diu que va a dir-li a l'albert, que es a l'altre punta de poble que no es preocupi que tot esta solucionat, quin detall. Passa amb el cotxe i ens despedim, amb aquestes veig arribar a un avi, caminant apoc a poc amb la coberta a la ma, es un home molt amable, inclus diu que si vull m'obre la botiga per canviar-la, li dic que no cap problema ja ho arreglarem naltros, hem desitja molta sort i sen va, si no li dic ni hem cobra, al final 20 dolars es el preu a poder continuar.

En dies com aquests et dones compte que la vida no es tant puta, que no cal emprenyar-se, que el mon es ple de gent disposada a donar un cop de ma a canvi de un somriure.

pd: llos ja saps del meu company, jeje