Canço d'amor
Em dius que el nostre amor
Em dius que el nostre amor va ser com un infant, que dones el teu cor els dies que vindran, perdut i sense nord mirall de coses velles, em dius que el mostre amor s'acava a les estrelles.
Em dius que el nostre amor només era el primer, que un altre braç més fort t'abraçara mes bé,
apunt de ser record claror de flor collida, em dius que el nostre amor no sap trobar la vida.
Em dius que plori, si vull plorar, em dius que mori, fins a demà, no pots comprendre com el dolor, dura per sempre si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor era un ocell ferit, tremola en el teu cor somia en el meu pit, amiga de la mort camí de vela blanca, la llum del nostre amor és una flor que es tanca.
Toti Soler. Liebeslied
Flors i violes
Hi ha una festa baix el port, i la gent se ni va amb els ulls plens d'espurnes cantant, mudadeta hi has anat, que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu, afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant, i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar.
Afanyat que no queda temps, flors i violes per sopar, i encara que ens escorcollessin no trobarien un segon de més.
Mudadeta tu has tornat, cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers, és fa tard però tingues fe, que la fe al cap de vall es de franc i no costa diners.
Afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar, afanyat que no queda temps, flors i violes per sopar i encara que ens escorcollessin no trobarien un segon de més.
Jo també vindre mudat, a l'ofici de demà, flor i violes per dinar, flors i violes i champany.
Afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar.
Quimi Portet. Hoquei sobre pedres
dimarts, 6 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada