Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 10 de maig del 2009

L'Odisea segona part


Com l'ultima vegada el pas per la India no m'ha deixat gens indiderent, aquest pais es increible! Ara amb la calma de per fi passar tres nits en una ciutat com Kolkota puc trobar l'estona per escriure amb calma.
Al final no vam poder seguir el recorregut que voliem, teniem intencio d'entrar a la India per Sikkim, extrem nord-est de la India, pero les conexions per carretera dins de Nepal estaven tallades per problematica politica que sembla no tenir fi. Amb tot vam haver de desfer cami, igual que el d'anada. De Sunauli a Gorakpur amb bus, amb la grata conversa de 3 hores que vaig tenir amb un nen de 12 anys i la seva iaia, aprofitant la meva ignorancia en vers aquestes terres el xic en va explicar les 1000 i una coses que no t'atreveixes a demanar a un adult per vergonya, coses simples com el siguinificat del punt vermell al front de la gent, perque les vaques son sagrades, ... obietats que s'haurien de saber i que no sabia, despres de 3 hores de classe toca tren nocturn fins a Varanasi, mai abans havia dormit tant be en un tren, 7 hores del tirada i amb la baves al coixi, vaig dormir com un nen petit, costa poc de entendre si es te encompte que les ultimes 14 hores les havia passat en un bus Nepali.
Un cop a Varanasi ens torna a quedar tot el dia per davant, aquest vegada la ciutat no em sembla tant caotica com la primera vegada i la disfruto mes, aprofito per anar a visitar el barri musulma i zones que em van quedar penjades la ultima vegada, pero la calor es molt intensa i haviat les forces s'acaben. A les 6 de la tarda tren nocturn a Kolkota, aquest cop si, nit moguda, no ser que he menjat o si eren els 45 graus de temperatura pero m'he passat la nit bomitant i amb diarrea, corredisses al labavo en mig de la foscor, cames i maletes als passadissos. Per fi Kolkota a les 11 del mati, el tren nomes ha arribat amb 3 hores de retard i jo momes vull un ventilador i un llit on jaure... avui els desitjos s'han complert, posso un cartell a la porta (No molestar) amb el resultat que ningu el pot lleguir, el que fa la febre.

dilluns, 4 de maig del 2009

EEEPPPPSSSSS!!!!

Aprofitant de que el meu germa Cesc i l'Anna s'ajunten a Mongolia el dia 12 de maig, si hi ha algu interessat en fer-me arribar alguna cosa que es possi en contacte amb ells. S'accepta una mica de tot mentres no pessi gaire!!! (Una amreican express, talons, xecs de viatge, llibres ja que va ser st. jordi) quin morro que tinc, no em feu massa cas.
Merci!

Nepal




Intento escrriure alguna cosa de Nepal i em costa, ja que es un pais molt divers i canviant depenent de la zona a on estiguis. Nepal es un pais envoltat per cultures molt fortes i ha sigut victima de redistrivucions territorials i imvassions desde fa milenis. Al sud fent frontera amb la India que sembla empenya aquesta societat muntanyes amunt, a l'est la zona de Sikkim, part de la india que esta en un revolta constant per aconseguir independitzar-se d'aquesta, a l'oest la problematica are del kashmir on sembla ser una gerra sense fi i al nord per les grans muntanyes de l'himalaya i la seva forta cutura budista tibetana am tradiccions ancestrals i una historia molt apassionant. Amb aixo fa que cuant et mous per el pais que es allargat i prim tant sols 100km amunt o avall, dreta o esquerra la realitat sigui molt diferent. Vaig estar fent una bona caminada per el parc natural de Lantang, una zona poc turistica, vall que al seu final esta envoltada per muntanyes de 7000m que fan possar la pell de gallina de la bellesa que desprenen, tot el cami per arribar alla, estava ple de poblets amb gent tibetana de poca estatura, forts com rocs carregant grans pesos a les seves espatlles i amb la pell molt cremada per el sol de muntanya i els ulls molt axinats, tots vestint robes de forca color i llanes de Yak que abriguen com cap altre llana al mon. NO cal que digui que va ser increible que tornar a les muntanyes, a la fresca de les nits, dormir a 3800m d'altura itenir la possibilitat de fer el cim del Sergko Ri de 4984m on un cop a d'alt em semblava que em faltava l'aire, ja no ser si per l'altra o per les vistes que el temps ens va regalar en un dia clar a mes no poder. Despres de les muntanyes vam passar uns dies per Katmandu, intentant a cada moment deixar el barri de Thamel on es concentren tots els turistes i estafadors del pais, val a dir que a la que surts, d'alla le ciutat i les que s'han ajuntat a ella valen molt i molt la pena, la gent torna ser maca i honesta i la barreja de temples indus amb budistes de molta aniguitat per el mig de carrers bruts i recargolats fa d'aquest ciutat un lloc que val la pena de visitar. Un cop feta la parda per recuperar les cames vam canviar d'aires per anar al sud a el parc natural de Chitwan, que esta ben be al tropic, altre cop molta calor i humitat ja que les pluges del monzo estant comencant ara. Dos dies caminant per selva i sabanes, en busca de rinocerons, elefant salvatges, cocodrils, tigres, serps i ocells de colors, al final el nostre guia (no pots entrar sense guia aqui, ja que es una mica massa perillos) ens va dur a bons llocs per veure rinoceronts, que son molt grans, cocodrils, bambis i molts ocells, diguem que ens va quedar per veure el que fa menys gracia de topar-se cara a cara com son els tigres i serps... I ara tot buscant el cami de sortida del pais que no es feina facil degut a les manifestacions que hi han al pais i que tallen gran part de les carreteres hem anat a parar a Pokhara al peu del Anapurnes, amb la pena de no tenir prou temps per anar a caminar al peu d'aquestes mnuntanyes que passen dels 8000m.
Nepal es un pais molt pobre que ha estat victima de goberns corruptes i de reis que eren uns cabrons, l'ultim que van tenir i que els revolucionaris maoistes van endarrocar ara fa 3 anys va matar a 7 membres de la seva familia per poder aconseguir el tron, i ara el gober maoista te a les mans un pais molt ric que no sap gestionar de cap manera i la gent es queixa i queixa per tenir unes millors condicions de vida. Esperem que una societat tant rica i interessant pgui viure la vida que realment es mareixen.

dimarts, 21 d’abril del 2009

l'Odisea

10:00 Amb l'equipatge fet la mastressa de la Guest house em diu que ara no puc deixar la bici a l'hostal despres de haver-me dit que si, i va i marxa, a la recepcionista li cau la cara de vergona i m'ofereix la seva petita havitacio per deixar-la durant la estada a la India i Nepal. 11:00 agafem el bus cap a l'aeroport sense massa problemes les protestes han parat i la carretera esta tranquila. 3:00 l'avio amb un pilot una mica novell per la manera de pilotar ens porta fins a Calcuta, la India. 4:00 hora India, arribada a Calcuta en un areoport petit, brut i fet un desastre per un ciutat de 8'5 millons de persones, costa de creura pero la India es molt India. Taxi fins a l'estacio de tren, del edifici nou al vell, del primer pis al tercer, altre cop l'edifici nou, despres el vell, la informacio a es un altre mon a la India, be la india es un altre mon. 11:00 despres de voltes i rodolons tenim bitllets per anar a Varanasi aquesta nit. 10:00 del mati, ja som a varanasi despres de una nit distreta al tren, on encara s'ha pogut dormir forca. 1:00 anem a fer el vol per la ciutat despres de passar 3 hores a l'estacio per aconseguir els altres bitllets que ens falten, altre cop la informacio i la burocracia fan acabar la pasiencia, cosa que en fa falta molta a la India. 9:00 tornem a l'estacio despres de visitar la millor ciutat de Asia que he estat fins al dia d'avui, Varanasi es un lloc sagrat per els Indus, situada al peu dels Gangas i on tots els Idus volen venir a morir aqui, els funerals al riu i la seva crema son presents 24 hores al dia, i despres passejar per la ciutat viva mes antiga del mon es tot un espectacle que no te perdua, la India em comenca a agradar molt i molt. 11:00 de la nit el tren surt amb retard pero surt. 9:30 arribem a Gorakhur, amb mp3 del Roberto que ha desaparegut magicament aquesta nit, que ha sigut molt mes moguda que la anterior. 11:30 pugem al bus despres de negociar una bona estona per pagar un preu just per el trajecte de 3h que ens espera. 4:00 arribem despres d'un viatge per no oblidar on si el bus era de 30 places al menys n'hi havia 60 de persones a dins, amb mal a tot arreu arribem a la frontera amb Nepal. 4:30 ja temin el vistat per un mes a Nepal on la policia son molt agradables, ara a buscar bus. 8:00 de la tarda-vespre despres de negociar altre cop per el bus a Katmandu ja i pugem i ens i ven assentem. 9:00 altre cop un bus massa carregat de gent i maletes, va i es xafa no ser que, total parats per un parell d'hores en un poblet de mala mort. 9:30 Siiiiiii!!!! per fi som a Katmandu l'autobus atrotinat ha arribat despres de hores i hores de sotracs per fer 300km nomes han fet falta unes 10 hores!!! aquest trajecte si que no l'oblidare mai mes!!!

Despres de la petita Odisea ja som a on voliem arribar, amb el material de muntanya que ens feia falta comprat, mapes i crema solar, dema toca anar a caminar per els parcs naturals de Helambur i Lantang, on amb una mica de sort arribarem als 5000m d'altura en els 13 o 14 dies que estarem per aquella zona, aixo vol dir que vaig a fer moltes fotos i que tindreu noticies a la tornada.

pd, tot plegat va comencar el dia 16 al mati i vam arribar a Katmandu el dia 19 al mati, moltes emocions i expereiencies en molt poc temps, tot el contrari que viatjar amb bici.