Recordant Great Barries Island, Nz

El ferry arriba ben carregat a Great Barrier island, avui i tornarà a haver pa a les botigues entre altes coses. Poc a poc han anat sortint els cotxes i els passatgers. A la poca estona a començat la descarregada de tota la resta. Als mesos d’hivern la frecuencia de ferrys a l’illa és més baixa dos cops per setmana i aquesta s’espera amb candeletes. El que podria semblar una estampa de corredisses, paquets amunt i avall no ho és, peró a camera lenta, la gent va descrregant poc a poc les seves coses. S’obren grans caixes amb infinitats de paquets a dins, cada un va agafant lo seu i deixa la resta, sense cap ordre ni concert, no sembla pas que hi hagui un director d’orquestra. Alguns busquen entre els palets i les piles de coses que és van amuntegant poc a poc al moll, amb més o menys sort.
Sembla extany que un ferry tant petit pugui portar tantes coses. Avui amb el ferry ha arribat altre cop la vida a l’illa on els rellotges continuen parats fins i tot ara. Qui s’estressa és perque vol.

Plou i fa sol, ...

Plou, les gotes no deixen de regalimar per el contorn del parasol on estic sota xoplug, com el (patufet sota la col). I diuen que aixó és estiu a Sydney, aquest temps em tonarà boig, la previsió per demà es sol i màximes de 34º, costa de creure peró no s'etivoquen gaire els "picos i mauris" d'aquí. En Ramon em deia que feia dies que no em deixava caure per el blog, deu ser que la vida a ciutat no m'apassiona tant com els dies d'alt de la bici cercan camins a l'ínfinit. Aquest diumenge deixo l'alberg, m'hen vaig a una casa a fer de masover, la parella que hi viuen (la Blanca i en Marcelo) han marxat de vacances i volien algú que els hi cuidés el jardí i viguilés la casa, dons jo cap allà!
Segurament recordaré Sydney per les estones passades dins del tansport pùblic, unes 4h cada dia, avui m'he adormit al tren hi m'he passat com 4 parades de la meva, apa sant tornem'hi i fem camí cap a l'alberg de retorn. Les cares grises com el dia d'avui em maten, són les de cada dia a la mateixa hora bus amunt tren avall, l'altre dia una dona es cosia unes perles de colorins a les sandalies, suposo per les festes de nadal i de cap d'any, que esperem faci més bon temps que el que estem tenint aquests últims dies. Pel carrer un home amb un paraïgues plegat anava fen gestos a dreta i esquerra per obrirse pas entre la gent, no volia que ningú li trenques la seva bombolla suposo, sinó no ho entenc pas. Cares i més cares sense nom, que tal i com les he vist avui demà ja les hauré oblidat. Aquesta es una de les cares de la ciutat.

1er Aniversari, avui fa un any de tot plegat,..

LLuny de familia, amics i les guilleries, avui la foto va per vosaltres,
Merci a tots i cada un dels que duarant aquest temps m'heu anat seguint i acompanyat en aventures i desventures d’aquest viatge, es molt agradable sentir-se tant acompanyat cuant s’està tant lluny de casa, molts gràcies!!!!!!!!!!!!

Per cert en breu la cosa es torna a moure, ja us informaré. Todo esta preparado (Albert Plà, supone fonollosa)

Tengo ya preparadas las respuestas para las entrevistas periodísticas que me harán en la prensa, radio y tele. Queran saber que opino y como soy, me mostrare ingenioso y espontanio. Tengo ya preparadas unas listas de personalidades importantes, he incluso redactados los textos muy agudos de las dedicatorias, tengo ya preparadas las metaforas que serviran como birllante ejemplo, o sintesis que aclaren lo que esponga, saldran como galaxias de las parindas. I tengo preparada mi postura al senarme o de pie. Tono de voz, expresion de los ojos y la boca. Todo esta preparado, todo apunto, puedo empezar pues, a escribir mi libro

Revolution time!!!

Podria escriure lineas i lineas sobre la globalització, el capitalisme, la democràcia, la societat de consum i tots aquests temes que per culpa de estar tant de moda ningú en fa cas. Peró no. DIuen que una imatge a vegades val més que mil paraules, aqui en teniu una qui vulgui pensar-hi una mica ja ho sap.
All together for the real CYCLING REVOLUTION!!!!