Fa molt i molt de temps, ...

Hi han imatges que poden ajudar a entendre moltes coses, ... us deixo els comentaris per vosaltres.

Merci Marc per ferme arribar aquesta màgnifica foto.

Festes festes..

També són festes a l'altre punta de món, és veu que aixó del nadal arriba a tot arreu. Just ahir dia 24 vaig acabar de treballar, deprés de dos mesos i duricies a les mans, peró ja està fet, esperem que aixó de treballar quedi molt lluny un altre cop. Aquests dies hem aprofitat per fer país, fer cagar el tio per afavorir al consumisme i també fer crema catalana, que al segon cop és començava a assemblar una mica al gust de casa tot i que no és el mateix. Ara m'esperen uns dies de vacanses, si si vacanses dins les vacanses, sona molt bé i a primers de gener ens tornarem a moure altre cop, destí ..... fer camí cap a casa.
Apa Molt Bones Festes a tots!!!!!!!!!!!!

Recordant a l'home mitjo, segona part

Recordant a l'home mitjo!

Perque be nadal i es temps de nostalgia, no? dons aixo que avui he estat mirant fotos i m'ha semblat de penjarne algunes de aventures passades amb molt bona companyia.

Fa sol i no plou.

Avui toca una altre cara de la ciutat, una molt important, la de la "teca" i més en un societat on la cultura alimentaria venint de on vinc te molt que desitjar. Societat on els restaurant són de menjà ràpid a preus força competitus on s'ofereix rapidessa i molt de menjar de qualitat dubtosa. Entre Mc Donals, Hungry Jak's, Pizza hut's i tota la pesca és fa difícil de trobar bons llocs per menjar fora de casa. Peró diguem que he estat de sort, al barri de Glebe on he anat a parar el recordaré per diferents coses, una el parc que hi ha al costat de l'alberg on tant per correr , passejar o simplement seure i lleguir un llibre ha sigut un raser de bones estones, també recordaré l'alberg Glebe Vilage, no pas perque sigui una maravella, sinó perque te un bon pati exterior amb taules i on sempre trobes un lloc tranquil on jaure. També recordaré de Glebe el mercat dels dissabtes i el cinema del final de carrer. Com deia tornant a l'iníci el menjar, a Glebe hi ha força oferta de mejà de totes les cultures i qualitats, de tots em quedo amb tres llocs, per ordre de proximitat de l'alberg, primer la pitzzeria "Perry's", portada per uns italians on fan unes pitzzes molt i molt bones cuites amb forn de llenya i amb un gust com el de casa, ja que costa trobar bones pitzzes a les antípodes, per 6 euros pitzza i beguda. Després hi ha una petita cafeteria, "le petit tarter" on desde l'iníci s'ha convertit en el lloc on els dissabtes o diumenges al matí vaig a esmorzar, és un dels llocs on fan un dels millors pastíssos de pastanaga que he probat i on els Chai latte, beguda turca, tenen el gust que hande tenir, amb decoració agradable i unes cambreres Xineses molt agradables, fa d'aquest lloc unbon lloc on començar el cap de setmana. I per ùltim hi ha el "Old mans hat" un restaurant de menjar orànic, on les coses tenen el gust que han de tenir, on els plats es seveixen amb el temps suficient com per no quedar empatxat, i no és pas massa car, dos plats i beure per 16 euros em sembla un preu raonable per el mejar que si dona, també és un lloc agradable, poc sorollos i on aquests dies que estic sol em puc emprotar un llibre i lleguir amb la calma de un lloc tranquil, el tracte és agradable i familiar, ja ens coneixen.
Una altre cara de la ciutat de Sydney, la vida de barri.

Recordant Great Barries Island, Nz

El ferry arriba ben carregat a Great Barrier island, avui i tornarà a haver pa a les botigues entre altes coses. Poc a poc han anat sortint els cotxes i els passatgers. A la poca estona a començat la descarregada de tota la resta. Als mesos d’hivern la frecuencia de ferrys a l’illa és més baixa dos cops per setmana i aquesta s’espera amb candeletes. El que podria semblar una estampa de corredisses, paquets amunt i avall no ho és, peró a camera lenta, la gent va descrregant poc a poc les seves coses. S’obren grans caixes amb infinitats de paquets a dins, cada un va agafant lo seu i deixa la resta, sense cap ordre ni concert, no sembla pas que hi hagui un director d’orquestra. Alguns busquen entre els palets i les piles de coses que és van amuntegant poc a poc al moll, amb més o menys sort.
Sembla extany que un ferry tant petit pugui portar tantes coses. Avui amb el ferry ha arribat altre cop la vida a l’illa on els rellotges continuen parats fins i tot ara. Qui s’estressa és perque vol.

Plou i fa sol, ...

Plou, les gotes no deixen de regalimar per el contorn del parasol on estic sota xoplug, com el (patufet sota la col). I diuen que aixó és estiu a Sydney, aquest temps em tonarà boig, la previsió per demà es sol i màximes de 34º, costa de creure peró no s'etivoquen gaire els "picos i mauris" d'aquí. En Ramon em deia que feia dies que no em deixava caure per el blog, deu ser que la vida a ciutat no m'apassiona tant com els dies d'alt de la bici cercan camins a l'ínfinit. Aquest diumenge deixo l'alberg, m'hen vaig a una casa a fer de masover, la parella que hi viuen (la Blanca i en Marcelo) han marxat de vacances i volien algú que els hi cuidés el jardí i viguilés la casa, dons jo cap allà!
Segurament recordaré Sydney per les estones passades dins del tansport pùblic, unes 4h cada dia, avui m'he adormit al tren hi m'he passat com 4 parades de la meva, apa sant tornem'hi i fem camí cap a l'alberg de retorn. Les cares grises com el dia d'avui em maten, són les de cada dia a la mateixa hora bus amunt tren avall, l'altre dia una dona es cosia unes perles de colorins a les sandalies, suposo per les festes de nadal i de cap d'any, que esperem faci més bon temps que el que estem tenint aquests últims dies. Pel carrer un home amb un paraïgues plegat anava fen gestos a dreta i esquerra per obrirse pas entre la gent, no volia que ningú li trenques la seva bombolla suposo, sinó no ho entenc pas. Cares i més cares sense nom, que tal i com les he vist avui demà ja les hauré oblidat. Aquesta es una de les cares de la ciutat.