Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 28 de gener de 2009

Bali, s'acaba...


A la llibreta infinitats de notes, apunts intentant d’explicar en paraules tot el que passa al meu voltant, és impossible per a mi, els llegueixo i rellegueixo i no ser pas per on començar a redactar res de res. Em sembla que no tinc el cos acostumat a aquests allaus d’informació, que començen de bon matí fins i acaben l’andemà al llevarme.
En fí a la foto és perque veigueu les ganes que tenen de casarme, avui a casa de Pak Sadi i Ibo Desi, la mare Ibo Desi m'ha fet porbar el vestit tradicional de cassori, ja veieu el goig que faig, amb aquest color de pell tant millorable. En fi hauré de continuar buscnat, em sembla que a les Balineses no els hi faig gaire patxoca tal i com em queda aquesta indumentaria, més haviat els hi faig riure. Ara després d’uns dies de rodar força per l'illa i anar possant el cos a tó he tornat a caure en mans de la familia de Dedy i Putu, he passat tres dies a casa seva, el pare que parla una mica d'angés ha sigut el meu traductor i guia per la "selva" on he anat avui de excurció per coneixer de primera mà la realitat més rural de l'illa, el lloc on viuen els recolectors.
Cacau, vainilla, rambutan, papaia, coco, durian, i moltes altres fruites molt i molt bones, fent el vol hem trobat una parella que estava agafant cocos, enfilats a palmeres de 30 metres, descalços i amb un matxet a la mà, anant fent baixar cocos, ens hen han fet arribar un parell de nous, el suc del cual es delicios i la petita polpa que hi ha a dins és molt gustosa. És increible la riquessa d'aquestes terres, la selva dona molt i molt. També semblava un formiguer, hi havia tot de gent carregant fruites, arrels i fulles de tot tipus amunt i avall, amb sandalies o descalços.
Un cop baixant de les muntanyes vas veient com descarreguen les primeres materies a les cases properes, allà les treballen, que si oli de coco, coco rallat, contanidors de fulles, estores i mil coses més que després baixen als pobles i ciutats a vendre, a uns preus ridiculs al meu entendre.
A la excurció ens ha acompanyat un gos, petit pero molt exerit, el perque és simple, però al saber-lo no m’ha fet tanta gràcia, és per les serps venenoses, especialment una la cobra que s’aixeca i que en ves de mossegar escup el verï, els gossos aquí son molt normals, n’hi ha a cada casa, però sabent de que hi ha animalons com aquest corrent per aquí no m’estranya.

Bali continua sorprenentme, a cada instant, hi ha molt per coneixer, però els dies aquí s'hem acaben, el 28 agafo l'avió fins a Malasia, kuala lumpur, evitant així Java, que esta sobrepoblada i Sumatra on els risc de malaria ara és massa alt. I a continuar pedalant... tot esperant companyia, ...

dimecres, 21 de gener de 2009

Bali, un altre mon


La nostre personalitat, manera de fer be forjada per una educació que hem rebut al llarg dels anys, no la jutjo pas. Aquest fet fa que països com Bali ens semblin d'allò més exòtics i diferents, aixó es el que fa que els pugis arribar a odiar o estimar amb bojeria. Definitivamnet he tingut molta sort de que les coses m'haguin sortit així. A través de la Sue, de Perth he conegut a una familia Indonesia, ara ells em consideren un menbre de la seva familia, a cada lloc on vaig que hi ha familia seva els vaig a veure i saludar, en tots els casos no m'ha faltat un lloc per dormir i menjar, em tracten igual que un mebre més de la familia a casa seva. En ocasions només els he passat a saludar i no us podeu pas arribar la il.lusió que els fa que els hi porti noticies de un lloc a l'altre i els ensenyi fotos, en aquestes trobades no falta mai el Koopi (café) o un te d'herves balineses. Evidentment no parlo pas balines o indonesi jo, estic aprenent algunes paraules i frases basicament d’agraïment per poder fer les trobades més humanes, tot i que tampoc faria falta ja que són trobades molt i molt humanes i sanes per la ment. Es curiós anar als llocs i demanar per una persona i casa i veure com a la gent aixó l'alegra i fa els possibles perque arribi a lloc sense incidents, en molts casos és el petit de la casa que amb la seva bici em fa de guia fins a la porta de la casa que estic buscant i m'introdueix-hi a la familia, un cop allà només he de dir Selamat Paki, al matí, Selamat Siang al migdia o Selamant Malam a la tarda i llavors només és qüestió de deixar passar l’estona entre rialles, dolços i gots de koopi, que cada un s'agraeix amb un Terimakashi (gràcies). Tinc la sort de que Dedy el meu padri en tot plegat ja ha avisat previament a la familia de que aniré allà a passar un parell de dies. Els dos últims he estat en una zona completament allunyada dels turistes a Dawan, el pare de la familia tota una institució al poble em va portar a fer el vol, parant a les petites botigues a parlar amb els locals, just 4 paraules i algunes més amb els que parlen una mica d'anglés, el que els preoucupa més de la meva situació un cop saben l’édat que tinc, és que estigui encara solter, tots em diuen el mateix, que em busqui una novia balinesa, fins i tot m'han presentat alguna noia soltera del poble, la cual va fugir per cames cuant em va veure fet la bogada a mà a fora el pati de Pak Kuyok.
La vida per aquestes terres passa sobre l'alfombra de la sala de estar, tots asseguts, aquí passa tot, converses, apats i fins si dorm en nits més caluroses, de fet aquí la gent no necesita massa res més per viure, en algunes cases hi ha una televisió o un equip de mùsica per ficar soroll de fons a tot plegat. Tot plegat sopta i bé de nou i no deixa de ferme pensar en les diferencies culturals entre un lloc i un altre, amb la traquilitat de que a tot arreu és viu bé a la seva manera. Bali unes terres en mig d'arrosars, palmeres i selva, amb molta gent per tot arreu, gent de mirades sinceres i somriures francs.

dissabte, 17 de gener de 2009

Bali, els peus a terra d'un nuvol


Encara no fa ni 24 hores que he arribat a Bali, concretament a Denpassar, la càpital. I estic molt content i descolocat al mateix temps. A Perth vaig estar a casa de la Sue, dins el programa de Couchsurfing, (feu-hi una ullada www.couchsurfing.com) El cas es que la Sue em va acollir a casa seva, em va fer de guia per la ciutat i és va portar molt bé amb mi, aquesta dona de 58 anys en alguns moments em feia sentir molt vell. La Sue te amics a Bali, tota una familia indonesia, ella els va trucar explicant que jo hi anava i tota la pesca, el cas és que m'han acollit a casa seva i estic difrutant en primera persona de la realitat de Bali, lluny de els resorts per rics que hi ha a l'illa. No cal dir que estic molt agrait a Dedy i els seus. Bali és caós, a la carretera no hi ha normes, tothom fa el que pot per arribar a lloc, peró tampóc hi ha massa accidents, en aquest clima tropical on la mitjana de temperatura anual es de 30 graus tot te unes altres formes i maneres de fer, societat molt religiosa i força conservadora, amable i agradable, per més que et vuiguin a vendre tot i més. A la gran ciutat ni aceres i cartells, pero tot funciona a la seva manera, ara per a mi es desconcertat, ja que poc ser a on vaig i no entenc res de res, l'indonesi és una llengua incomprensible per a mi. Avui al matí Peka, l'avi de la familia m'ha portat al temple que hi ha al costat d'on visc, m'ha fet dutxar primer i m'ha vestit amb un mocador a la cintura i un cinturó, requisits per entrar al temple, de camí m'ha agafat de la mà, és una tradició aquí agafar-se de la mà amb la gent que tens confiança cuant vas als llocs, especialment temples, un com allà he conegut dos dels seus fills, m'han ofert té i una dolç fet a base de coco i sucre, un dels fills que parlava anglés m'ha explicat que avui és el dia de les ofrenes al temple, ja que aquest ha estat reformat i demà l'inaguren, em estat una bona estona alla assentats pernent te sense parlar. El món pot ser molt xocant, els contrasts d'un lloc a l'altre son molt grans, peró l'humanitat de les persones fa que tot quedi més aprop i s'oblidin les diferencies culturals i maneres de fer. Demà començaré a pedalar per l'illa, visitant a familiars de Dedy i la seva dona, ja m'han muntat la ruta i les families m'esperen, definitivament he tingut molta sort en caure en les seves mans.

no ser com anira l'internet, ni la frequencia en tot plegat, diguem que no estare tant conectat com l'ultima epoca, pero us tindre informats!!!

dimecres, 14 de gener de 2009

Rottnest Island, Menorca en petit,...







Ja sóc a West Austràlia!!!! després de 5 hores de vol i de una petita sobredosis d'alchol a l'avió, no ser perquè donen les cerveses de franc allà d'alt, ... Dons bé que en mig de l'estrés de preparar la bici i maleta, despedirme de la familia Kalm Munyoz, del nen Sergi i una cosa i l'altre me n'he anat a una petita illa a 30 minuts de perth, Rottnest island, a fer unes jornades de reflexió i a disfrutar de la seva bellesa i la seva tranquilitat. Després de molt de temps, poder massa, he tornat a rodar amb la bici, he parat la tenda sota les estrelles, i m'he banyat en les aigues turqueses, dos dies de forta calor, de calma i relax i de preparar mentalment la meva anada a Bali, que no ser si em servirà de res, ja que ja m'he n'he oblidat, però el que si està clar és que descobrir aquesta perla no ha tingut preu.

dissabte, 3 de gener de 2009

Pruiectu 2009-2010


Hola molt bones, el motiu d'aquest missatge és simple, res que us vull exlicar el nou projecte per el 2009-2010. Aprofitant la situació georàfica que estic ara,Sydney Austràlia, podriem dir que s'obren un munt de possibilitats increibles al meu voltant. Peró d'entre totes m'he hagut de decidir per una, la de tornar a casa, les guilleries amb la bici, sou lliures de pensar que el jardiner s'ha tornat boig, jo no us en privaré pas, peró després de rumiar i rumiar he decidit de somiar una temporada més descobrint nous pasïsos i cultures al llarg de la ruta de la seda. M'esperen més o menys uns 20.000km i més de 20 països diferents, tot depedrà de com vaigun les coses, especialment els visats i els diners, els visats seràn el que condicionaran més la ruta dedinitiva i com que no m'agrada planificar massa bé les coses ja aniré veient cap on van les rodes de la bici. Per els qui em voleu acompanyar esteu més que convidats a seguir el blog. Ha i no patiu, ja tinc les vacunes pertinents, les pastilles per la malaria, filtre d'aigua i tela mosquitera, entre moltes altres coses i com no un bon mapa Mundi, ...

A per cert, que ja no hi pensava, tot aixó comença el dia 9 de gener, que vaig amb avió fins a Perth i després de passar 6 dies per allà provant la bici i jo mateix, volo a Bali (indonesia) el dia 15 de gener,... i després ja sanirà veient.

Salut i records

ignasi

Amb tot espero estar acompanyat en aquest llarg camí ben aviat, .... Una abraçada per en Cesc i l'Anna.