Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 26 de novembre de 2008

1er Aniversari, avui fa un any de tot plegat,..





LLuny de familia, amics i les guilleries, avui la foto va per vosaltres,
Merci a tots i cada un dels que duarant aquest temps m'heu anat seguint i acompanyat en aventures i desventures d’aquest viatge, es molt agradable sentir-se tant acompanyat cuant s’està tant lluny de casa, molts gràcies!!!!!!!!!!!!

Per cert en breu la cosa es torna a moure, ja us informaré. Todo esta preparado (Albert Plà, supone fonollosa)

Tengo ya preparadas las respuestas para las entrevistas periodísticas que me harán en la prensa, radio y tele. Queran saber que opino y como soy, me mostrare ingenioso y espontanio. Tengo ya preparadas unas listas de personalidades importantes, he incluso redactados los textos muy agudos de las dedicatorias, tengo ya preparadas las metaforas que serviran como birllante ejemplo, o sintesis que aclaren lo que esponga, saldran como galaxias de las parindas. I tengo preparada mi postura al senarme o de pie. Tono de voz, expresion de los ojos y la boca. Todo esta preparado, todo apunto, puedo empezar pues, a escribir mi libro

dijous, 20 de novembre de 2008

Revolution time!!!


Podria escriure lineas i lineas sobre la globalització, el capitalisme, la democràcia, la societat de consum i tots aquests temes que per culpa de estar tant de moda ningú en fa cas. Peró no. DIuen que una imatge a vegades val més que mil paraules, aqui en teniu una qui vulgui pensar-hi una mica ja ho sap.
All together for the real CYCLING REVOLUTION!!!!

Xavier Rudd a Sydney

Hi han dies que començen així:(5:15 del matí, sona el despertador i ha missatge de l'scoot"el jefe") Raining back to bed i will call at 9. M'hi he tornat a tobar una bona estona esclar, tot pensant que tot i ploure avui el dia comença molt bé!

Són les 8 i encara em queda una hora per fer el ronso i escriure aixó per el blog.

Vida nocturna a Sydney. Poca molt poca, per dir que tard, tard només hem sortit un dia, tard vull dir les 2 de la matinada. Vam anar a veure un concert de Xavier Rudd, el paio esta de gira mundial hi ara esta tocant per les seves terres, i nosaltres vam pensar que millor que veuer'l tocar a casa, segur que ha de ser la òstia. Dons vam buscar entrades per el show de Sydney al Metro theather, dels 3 dies que tocavem només en quedaven per el dissabte, pagats gairabé 30 € i amb sabates noves (en sergi) anem tot cofois cap a la sala.

La sala promet, l'essenari no és gaire al, hi ha un bon espai pla davant i un amfiteatre força gran, diria que hi ha lloc per 350 persones o poder més. Els taloners no prometen tant com la sala, peró ens serveix per descobrir que a part de ser una bona sala també te bona acùstica. Alguna que altre cerveseta i anar fent temps.

Per fí reuen el drap de les dues bateries i la cosa começa, d'entrada i només de veura-li la cara el trobo canviat, més professional, que cuan el vam anar a veure a Bcn, on feia cara de fumat, descabellat i portava una brussa ben vella i fordada. Aquí no camisa, sabates i un barret com de monje budista, peró va que toqui ja!! El conçert va transcorrer amb penes i treballs, s'em va fer llarg, cançons seves molt bones, es va dedicar a destrossarles, fer reverssions i coses rares davant de un pùblic massa entregat per el meu gust, li van permetre tot (cosa del caracter Austràlia, que són molt ben educats). El tio per ell mateix, sl només va tocar una cançó, la resta li feia la feian el segon bateria, que va ser el millor de la nit. En Rudd, va saber alentir cada com més el ritme, arrancant algun badall i la meva dessepció, l'altre dia vaig veure clar que les estrelles no brillen pas sempre.

I pensar que el Roger Mas estava tocant aquell mateix dia a Calldetenes....

dissabte, 15 de novembre de 2008

Glebe


Vida de barri.
El barri de Glebe és on estem vivint, com ja havia dit estem aprop i lluny del centre. És una zona molt agradble i tranquila, esta ple de bones cafeteries on s'hi pot trobar un dels millors pastissos de pastanaga que mai abans havia probat.(ara en sóc un expert del tast de pastissos de pastanaga) També tenen una bona col.leció de tes i fan bons chai latte, una beguda turca a base de llet, cinamon, mel i altres especies, suposo també hi ha bons cafés, no ho ser del cert ja que no en consumeixo. Tot i ser un barri petit, hi han tres o cuatre llibreries, d'aquelles atapaides on el millor del gps's no trobaria pas el que esta buscant, peró la olor de llibres vells m'agrada hi passo forçes estones voltant per dins d'aquestes amb l'afany de trobar alguna cosa interessant per lleguir, ara que l'anglés el tinc una mica més per mà. Hi han botigues de roba de segona mà, hon he trobat roba increible, llàstima que a la bici no pugi portar sobre pes.... botigues de menjar ecològic i de cultiu orgànic i molts bons restaurants de tots els origens possibles, per fi eh trobat un lloc després de gairabé un any on es poden mejar unes pizzes sense semblar que mejes un xiclet. Glebe m'agrada si està bé i el dissabte també hi ha mercat, com a Vic, més petit i no hi ha menjar, peró si pot trobar de tot amb un caire més aviat hippye. Barri de cases baixes, amb jardinet a davant i pati a darrera, arbres a banda i banda i aceres amples per passejar tranquilament, al rime de barri que no te res a veure del que es respira a 20 minuts a peu.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Santa rutina, ant tornem-hi


Sense cap mena de dubte estava massa ben acostumat:

El despertador sona a les 5:15 del matí, com no em desperta, recollir 4 coses i esperar el primer bus d'avui, que surt de davant de l'alberg a les 5:35. 25 minuts de trajecte i arrivem a Wynard, al centre de Sydney, son les 6, i en tres minuts surt l'altre bus cap a ( Bangwla) "diria" on arribem entre dos i tres de 7. Allà ens recull l'escott per anar al jardí que estem fent ara. Unes hores de treballar fins a les 12 i dinar, una estona més i a les 3:30 en principi pleguem, sempre sol ser mes tard i desfer cami cap a Glebe a on tenim l'alberg. Els dies que ens queden forçes ja que aixó de fer de jardiner canca força anem a correr per un parc que tenim just aqui al costat, també aprofitem per anar a comprar si es dona el cas 4 coses a les botigues del barri que esta molt i molt bé. Internet, lleguir, sopar, preparar el dinar de demà i no pas més tard de les 10 ja estem somiant exausts despres de una altre jornada. I res ben vinguada la sra. rutina i si us plau que em deixi ben aviat!!!

Ara espero els diumenges, ja que algun dissabte ens toca treballar per anar a veure la Nora i possar-la apunt mica en mica per les noves aventures que li ha de venir., esperem a primers del 2009, fins llavors aquí estarem, fent cares llarges com tots dins del transport pùblic d'una ciutat, poder massa gran.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Sota l'Om

Tara ram tam, tara ram tam, tara ram tam. Pam pararam pam pam, pararam pam pam.
Sota l’om, sota l’om, sota l’om. Sota l’om que hi ha vora el riu petit, es va estirar a dormir, dormir i no es va tornar a despertar. Tara ram tam, tara ram tam. Miau!!!


D'entre valls de teranyines vam sortir al sol de la tarda, com si la nit no portes l'alba vam cremar-nos el cap vespre, hi ha la nit freda rosada va calmar-nos les ferides, d'aquell foc.I un joc d'albes va ostiar-nos perduts en un full de somni, tres mil fulles de tres branques tancaren el sol per sempre i la lluna solitaria ens separà a l'un de l'altre com la raó desfà el somni. Cuant ens mirem ara la impotencia s'ha fet reina dins nostre i voldriem abraçar-nos que ara la mort tenim per sempre, peró no trovem la manera, la vam perdre ara fa llunes en un llac. I el seu cos brut va rebre el meu cos pur, i el meu cor brut va rebre el seu cor pur i vam unir junts la puresa per damunt de teranyines en un amor que avui es tanca com la llum de l'ultim dia cuant fa mal tornar a neeeeeeixer.

Tu ja saps de que va no?

Records Fuster i merci per tot!!!