Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Estem vius

dons aixo que estem vius, que una mica de volit aquests ultims dies pero ja tenim lloc per viure a Sydney i res que actualitzo amb calma que el fuster marxa dema i encara hem de fer moltes coses.....

dijous, 9 d’octubre de 2008

Petita Historia de por


Una petita història de por:

Tot va começar ara fa una setmana mentres estavem sopant en un càmping al costat de la carretera, vam estar parlant amb una parella australiana que ens van marcar amb pels i senyals el que no ens podiem perdre durant el nostre trajecte per l'Stuard Hwy (la carretera que creua austràlia de nord a sud per el centre de l'illa). Una de les coses que ens va recomenar va ser la de visitar Barrow Creek, una estació de servei molt peculiar i molt ben ambientada que s'ha fet famosa per un fet no gaire agradable. El que va passara allà es el seguent: Una parella que estava viatjant es van parar per ajudar a un home que els feia senyals al costat de la carretra, els va semblar que el cotxe havia fet pana i nesecitava ajuda, peró resulata que era mentida, l'home que ara esta a la pressó va matar el noi i va raptar a la noia, la noia va poder escapar abans de que ell tingues temps de fer-li quelcom i el cos de noi encara ara després de 5 anys encara no l'han trobat, la noia que va escapar va fer 30km per el mig del desert, perduda i desorientada fins arribar a Barrow Creek, allà la van ajudar i van trucar a la policia que al cap de poc va detenir al assesí. Fins aqui una part.
Com aquelles anecdotes i histrories que s'expliquen de Austràlia sobre atacs de cocodrils, taurons, serps i altres animalons, ho vam deixar com un fet passat sense massa importancia per més que no fos gens agradable. Nosaltres aquest dies vam seguir al peu de la lletra el que ens havien marcat i la veritat estem molt contens del que hem vist. Després de arribar a Alice Springs i recollir el cotxe en un mecanic-xetarrero que jo mai hauria portat el cotxe allà a fer la revisió, peró aixo es el que ens van dir els de la companyia. Emprenem camí a Barrow Creek, i per la nostre sorpresa el cotxe fa pana i ens quedem tirats a 80km de Barrow Creek al mig del no res amb la caixa de canvi trencada, comença fosquejar i per mes que no ens diem res, per les nostres ments ens venen els records del que ens van explicar. Peró per la nostre sort va para un home que no era cap assesí. Vaig deixar a en Xevi i en Sergi al cotxe ja que al seu cotxe no hi caviem i era una bojeria deixar el cotxe allà sol, ja que corria el perill o aixó ens va dir l'steve de que uns aborigens ens el robessin o el trobessim sense res. La situació va ser rara, a mi em feia "por" marxar amb ell i deixar-los allà sols, sense cobertura de mòbil ni res de res. Peró les coses van anar molt bé per la nostre sort, l'steve em va portar fins a Barrow Creek i allà vaig veure clar la hospitalitat dels havitats de l'outback, trucada de franc i ajuda amb tot, després l'steve em va tornar amb en Xevi i en Sergi, el tio es va fer 160km per la cara per podernos ajudar sense voler res a canvi. Durant el trajecte de tornada ja a les 10 de la nit, li vaig treure el tema a l'steve d'aquell assesinat, i ens vam autoreconeixer un a l'altre que no erem assesins i ell em va confesar que no les trenia totes cuant va parar, vaig pensar clar amb les rastes d'en sergi cualsevol s'espanta cuan comença a fosquejar, ..jeje I res que ara estem alte cop a Alice springs un lloc no massa agradable esperant que el mateix mecànic ens arregli el cotxe per poder marxar d'aquí, esperm demà!! per poder fer altre cop aquest trajecte on has de mirar dos cops a qui hi ha parat a la coneta... peró amb ganes d'arribar a Barrow Creek i poder donar les gràcies altre cop a l'steve i a en Mike per tot el que van fer per nosaltres. Aquesta historieta de por te final feliç, i esperem acabar menjat un pies i beben unes cervezes en aquell pub tant acollidor.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

L'Outback!!


L'Outback, on a les nits se s'enten les veus del desert ja que durant el dia la calor i el vent ho callen i resequen tot. Després de uns 2000km per el desert i de creuren que allà no hi ha res de res, em descovert de que es mentida, hi han centenars de paistges molt canvians entre ells, tons de sorra, vegetació, ondulacions del terreny, ara rocs ara salines i al mig de tot el famós Uluru, una pedra "arenisca" que amb la posta i sortida del sol sembla estar apunt de encendres, poc a poc va agafan unes coloracions entre taronjades i vermelles realment increibles. El desert m'encanta, pel fet de que hi ha molt de res i molt de tot, hi ha un silenci càlid i les estrelles que abriguen les nits, en un cel on es mostra de la manera més pura, més brillant, no hi ha llums aprop, ni contaminació ni humitat que faci de barrera entre els astres i els nostres ulls. Fa temps em parlaven de la màgia del desert, que s'ha de viure per entendre-ho i que t'agrada o no t'agrada, no hi ha terme mig. Decididament, m'agrada amb tota la seva màgia.