Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 24 de març de 2008

Switch Off

Apagada de la tecnologia, estic a Steward island i dema marxo a fer una ruta de uns 10 dies caminat o sigui que res de mails, fotos, ...... incomunicat per uns dies pero no patiu pas a la tornada actualitzare tot el que faci falta i contestare mails i aquestes coses.

apa a caminar!!!!

dimarts, 18 de març de 2008

Otago trail rail "el carrilet"



A Clyde comença l'Otago trail rail, una antiga via ferria de 150km que abans sevia per els seveis miners de la zona, ara s'ha recuperat per els vianants i ciclistes, es possiblement la ruta en bici més coneguda de Nz. El camí és còmode de fer i molt ràpid, aqui no he de pensar en els cotxes. És una ruta força concorreguda, cada dia m'he trobat a un o dos ciclistes que volten per aquests móns de deu, peró el que és veu més són grups de 10 o 12 persones que van lleugers d'equipatge i a cada parada hi ha un vehicle que els esta esperant amb les coses i un plat calent si és hora.
A mesura que vaig cap al nord-est el paisatge va camviant, hi ha més verd als prats i muntanyes, és començen a veure xais i vaques altre cop, també apareixen els primers boscos per producció de fusta. Arribo a Nasby junt amb en Matias, un alemany que he conegut al migdia i que anem en la mateixa direcció, ell esta fent un espècie de wrold tour, una mica extrany, en definitiva estarà un any voltant amb bici. A Nasby faig parada per dos dies, hi han uns boscos de pins minats de corriols per anar amb btt i no m'ho vull perdre. Després de fer la cabra amb la bici torno a carregar les alforges i enprenc camí cap a la costa, de moment abandono per un parell de dies l'Otago trail rail. Camí d'Oamaru, en mig hi ha el Danseys pass, una bona pujadeta per valls de color ocre i de formes arrodonides i còmodes, fa un vent terrible que canvia de direcció molt ràpid, el camí es de terra i em faig un tip de menjar pols, a la baixada em trobo a en Daniel un noi alemany, com no que està fent la volta al món amb bici, una volta al món ven feta passant per tots els continents ara esta a mig trajecte encara no i porta 23000km, increible, deu tenir la meva edat o menys i és molt agradable. Parlar amb gent aixins no hem va bé em fan ballar el cap i em fan venir ganes de fer coses, jaja Aprop de la costa els colors verds i ocres de les pastures donen lloc a camps fertils i conreats, tractors i cases de pagés. A uns 30km d'arribar a Oamaru em paro en una casa a demanar aigua, la meva sorpresa bé cuant l'home surt amb els dos bidons plens, a més m'hi ha possat gel perqué fa molta calor i em regala dues taronjes, em diu que es energia per a pedalar. En llocs més haviat rurals la gent és més amable, oberta i amb ganes d'ajudar.

divendres, 14 de març de 2008

Otago Central





La cosa continua,
Surto de Queenstown força emprenyat, avui al matí després de fer un té amb la Helena un a noia de Bcn amiga de la Ivonne i la Raquel he tornat a l'alberg per recollir les meves coses, peró falta alguna cosa, ja ho tinc m'han pispat l'Mp3, just el dia que comença la meva aventura en solitari. Els primers 15 km ente la mala lluna i la carretera que anava farçida de cotxes em sento molt estresat, peró la carreterra va seguit el riu en mig d'una gorja força tancada, a mesura que es va obrin i cada cop tinc més sensació d'amplitud em vaig calmant i els nervis de la panxa marxen del tot. Per celebrar la meva nova etàpa em paro a comprar fruita en una parada del costat de la carretera, cireres i pomes delisioses!!
Otago és una regió poc turística, que és caracteritza per les seves antigues mines d'or que fa més de 100 anys van fer d'aquesta una regió molt rica i concorreguda per gent de tot el món en busca d'aquest metall tan preuat (que a mi no hem diu res). El clíma es auster, al hiver hi fa molt de fred i a l'estiu les temperatures més altes del país es registren aquí, els prats són mlt secs i en prou feines s'hi veuen animals pasturant, esta ple de rocs per tot arreu, peró les llums de la tarda són delicioses, fines, suaus d'una càlidesa enorme, els nuvols passen a tota velositat creant formes complexes, talment comsi fossin pintats en àcuarela. Aquí he conegut a l'Alistair, un kiwi de l'illa nord que està pedalant uns dies per la illa sud, hem pedalat junts tot el dia per l'Otago trail rail, una antiga via ferria recuperada per a vianants o ciclistes. Amb l'Alastair em fet una mica d'amistat, aquest home de 55 anys és molt agradable i cuant li vaig dir que era jardiner automaticament hem va comvidar a ca seva a passar uns dies, que és veu que la seva dona te un jardí inpecable i preciós, ho hauré de comprovar, també hem quedat que m'ensenyarà a fer surf si l'aigua no és molt freda i jo li ensenyaré a fer snowboard si s'escau. Primers 4 dies molt agradables, coneixent a gent i vivint en anglés al 100%.

dijous, 13 de març de 2008

Alone in the paradise



6/03/08
Comença una nova etàpa del viatge, aquesta en solitari, en primer lloc donar gràcies a l’Albert per haver compartit aquets últims 3 mesos i poc, ha tingut molta paciència, .....
Estic molt animat i amb ganes i tot aixó es el que m’acompanya:
MATERIAL, bé tot el que porto a sobre, en total deuen de ser uns 35kg i si li sumem l’aigua, la gasolina per el fugonet i el menjar, m’hen vaig als 55kg bici inclósa.
Roba
1.Culot 3/4
1.Culot amb pantaló curt
2.Termiques maniga curta llana
1.Termica maniga llarga llana
1.Jaqueta termica amb caputxa
1.Panalons impermeables
1.Jaqueta impermeable
1.Pantalo curt
1.Samarreta coto
1.Samarreta coto maniga llarga
3.Mitjons prims
1.Mitjo caminar estiu
1.Mitjo caminar hivern
1.Bufanda
1.Buff
1.Barretina
1.Gorro
1.Guants llargs bici
1.Guants curts bici
1.Calçotets
1.Windstoper bici
1.Pantaló llarg caminar
1.Forro polar softshell windstoper
1.Sabates bici
1.Bambes per corre, caminar
Cuina
1.Taper
1.Tassa alumini
1.Drap de cuina
1.Cobert cullera, forquilla i ganivet
1.Navalla suissa multiusos
1.Fugonet primus multifuel
1.Cantimplora per gasolina
1.Olla de 1.7 l
1.Paella
1.Pinça olla
1.Bossa d’aigua 8l plegable
1.Pot amb sal
1.Pot amb sucre
1.Pot amb especies
1.Fregall i sabó
Dormir
1.Estora inflable termalrest 4 estacions de 3.8cm de gruix
1.Sac de dormir 750g plumes
1.Funda de bibac
1.Funda de seda
1.Tenda dos places
Bàsic
1.Alforja davant manillar
2.Alforjes davant 15l
2.Alforjes darrera 30l
1.Petate de 60l
1.Motxilla esquena 18l
2.Bosses de 2l waterproof
Eines per la bici i recanvis
1.Leitherman charge ti
2.Cameres
Cola i parxes mides varies
1.Candau prim
Claus de recanvi candaus
1. Rotlle cinta americana
1.Cadena
1.Clau per raids
1.Clau pinyons, per aguantar i descollar
1.Caixeta amb cargols varis i trocets de cadenes
1.Cable de fre
1.Cable de canvi
5.Raids
Brides mides varies
1.Clau per pèdals
1.Clau seient
1.Eina multiusos, allens i tronxa cadenes, tornavisos i claus fixes petites
3.Claus per treure cobertes
1.Coberta mixta recanvi
1.kit reparació alforges
1.kit reparació tenda
1.Pastilles de fre
1.Cuter
1.Raspall cadena
1.Pot oli cadena
1.Mànxa

Informatica i fotografia

1.Ordinador portatil
Cables ordinador, camera, disc dur i mp3
1.Disc dur extraible 8gb
1.Disc dur extraible de 120gb
1.Mp3
1.Carregador mp3
1.Camera de fer fotos
1.Minitripode camera de fer fotos
2.Tarja memoria
1.Carregador piles camera
2.Pen drives
1.Adaptador de corrent

Nesseser

1.Toballola msr talla L molt compacta i absorvent
1.Navalla d’afeitat
1.Pot de sabó per el cap
1.Pastilla de sabó pel cos
1.Pot de crema per el cos
1.Pot de crema solar
1.Barra de crema de cacau per els llavis
1.Respall i pasta de dents
2.Rotlles de paper de cul i clinex

Farmaciòla
Falata inventariar, peró hi ha una mica de tot, més ven dit del que hi ha no en falta.
Varis
2.Braçalets reflectants
8m de cordino i dues pinces estendre roba
1.Frontal petzel elite
2.Bolis
1.Llapis
1.Maquineta
1.Permanent
1.Ulleres de sol
2.Cartera
2.Llibretes
1.Diccionari
1.Aglà de la sort
1.Quitapenes
1.En peres
3.Espelmes petites
1.Candau convinació
1.Llun davant
1.Llum darrera
2.Bidons
1.Bidó porta eines
1.Timbre amb bruixola
1.Guia Novazelana
1.Mapa gran nz 1:800000
1.Mapa detellat nz 1:400.000
1.Llibre de rutes mtb per nova zelanda dels germants kennett
El cuadern gris de josep pla, però n’he portat d’altres, com a la Xina en btt, First pass under heaven i kafka a la platja.

I mica en mica m’anire desprenent de coses vaig massa carregat i a base de dies aprens a passar amb menys.

dilluns, 10 de març de 2008

Glenorchy


A Queenstown, hi ha canvis, d'aquí poquet l'albert acava la estada per terres Neozelandeses i continuaré "solet" per aquests móns de deu, encara falten 4 dies i aprofitem per a fer una escapada cap a l'oest a Glenorchy. Avui el dia s'ha llevat plujós i entre aigua i nuvols baixos anem reseguirnt el llac Wakatipu durant 50 km fins arribar al poblet, per fí altre cop tranquilitat. Passem el dia seguent al càmping fa un dia de gossos i no para de ploure. Amainada la pluja agafem les bicis i anem al Dart valley, on hi ha una localització del senyor dels anells, isengard, el lloc és molt expectacular, gran vall, muntnyes al fons i rius d'aigua clara, a la tornada em falta "xixa" i vaig a reseguir el Rees valley, si al Dart valley estava plé de cotxes i gent a aquest no hi ha casí ningú, m'encanta, vaig entran primer per unes gorges força tancades, poc a poc es va obrin i al final hi ha una gran explanda, he de creuar el riu uns tres o cuatre cops peró no acabo d'arribar al destí final, en un intent de creuar el riu per enesima vegada l'aigua marriva a cintura i sembla més fons, res per avui ja m'he mullat prou i torno al càmping.Tornem a la càpital dels esports d'aventura i el boig d'en Cabanas se li ha possat al cap de saltar des d'un pont amb una corda elàstica lligada als peus, és ven bé que ha vegades no hi tenim res al cap, estava allà mirant i si si el tio a saltat desde 143m d'altura, ..... quins collons els seus!!!

Cardona-Queenstown


Ens despertem en un descampat al costat de Cardona, un poblet petit entre Wanaka i Queenstown, anem a esmorzar al parc públic. Avui vaig a relantir, li dic a l'albert que vagi tirant que ja l'atraparé. Nessesito alguna cosa calenta i vaig a l'hotel a fer un té, aprofito mentres es refreda per lleguir un altre càpitlo de kafka a la platja, un llibre que m'ha ven atrapat, assegut al costat de la llar de foc passo uns 15 minuts deliciosos. Començo a pedalar, avui toca el port de muntanya per àsfalt més alt de Nz, la carretera s'enfila fins als 1076m, després d'una bona suada arribo a d'alt on l'albert m'està esperant. Continuem ara cara avall fins al petit poblet de Arrontown, àntic poblet de buscadors d'or, que conserva la estetica de mitjans de 1800. Arribem a Queenstown, la càpital túristica per exelencia de Nz, al arribar tinc la sensació d'haver aterrat en un altre lloc, està ple de gent, fressa, botigues, cartells públicitaris oferin tot i més, tot plegat em transvalsa un mica. Portava massa dies de calma i aixó hem bé gros que diguem. Els dies a Queenstown he aprofitat per renovar una mica el meu vestuar-hi, m'he fet el regal de reis i tió, també he anat a corre i a fer alguna excurció amb bici per aquests paratges, que per més que la ciutat estigui saturada el lloc val molt la pena.

dissabte, 8 de març de 2008

Wanaka



Un lloc encantador perqué sí! es tracta de un poble petit d'uns 2500 ha amb tots els serveis incloent-hi un altre cinema independent amb projectors de primers del 1900 i amb la diferencia que fan unes galetes i uns gelats artesanals, per llepar-se els dits. Peró el millor de Wanaka és la seva localització, al marge est del llac que dona nom al poble, a menys de 50 km del peu del Mt. Aspiring de casi 3500, és la segona muntanya més amblemàtica de NZ, hi ha boscos, valls, rius i tot de uns tons de verd molt agradables, aquí per el color de la gespa de les muntanyes és dona a entreveure que hi plou més als llocs on em estat fins ara. Abans de marxar de Wanaka, vaig a Plantation trails, el paradís del Mtb, tota una muntanyeta coberta de pins molt alts on al seu interior si amaguen infinitat de corriols per fer amb bici, de pujada i de baixada amb salts, rampes, petits túnels i vuits sobre passareles de fusta, amb una bici suspenció total has de disfrutar com una cabra d'en Costa Bikes!! També abans de marxar hem anat a reseguir la vall fins als peus del Mt. Aspiring a sigut màgnific pedalar aquets 30km amb la gran mole de roca i neu al fons, la vall es força ample i estqa vigilada per altes muntanyes a banda i banda, elvent i corra en força aixecant pols de la llera del riu. Aquí hi he de tornar i tornarme a perdre per aquesta vall.
A Wanaka ens despedim de la Lucy, sopar com cal amb dues ampolles de vi, una de blanc i una altre de negre. Ara ella va direcció oest a reseguir la costa direcció nord, nosaltres fem camí cap al sud, Queenstown serà la nostre seguen parada i on l'albert acaba la seva estada per terres neozelandeses.

divendres, 7 de març de 2008

Va de musica, 6

M'han robat mp3, pero la musica no para! canco del dia:

Eduard Canimes, Canimes i reventes, Kyrieleison

Un dia un déu va fer, de fang, la mirada. Un dia un déu va fer, els gemec de molts infants, va fer un grapat d'ocells tancats dins d'una gàbia, que fa molt de temps va ser creada per les mans d'un escultor, que es mort.
Decidits em arrancat un vel negre que ens cobria, la cara, els ulls, les mans i el secret d'una altre vida, em trencat les reixes, em cremat velles estatues, ara els vells guardians del món no sabran mai més qui sóm, qui sóm! Farem caure l'imperi d'aquells que miren però no hi veuen, no hi haura cap més destí si no el que tu i jo hem decidit, travesant totes les portes d'allo que en diuen realitat, follarem sobre les runes d'aquells pecats que ens feien por ahir!!

Mt Cook, el sostre de Nova Zelanda



Per fí em arribat als alps del sud, o millor dit, els grans alps del sud, els estem visitant per la banda oriental, la banda seca on no arriben les plujes abundants, tot és de color ocre i groc, no hi han gaires arbres i aquestes grans extencions estant molt castigades per la neu i el vent que tant hi bufa de nord com de sud, aquí aquest no dona mai descans.


Aquí assegut al costat del llac d'aigues grises i glaçades que la teva glaçera alimenta hem passaria hores i hores contemplante, cim inméns, gegant, de formes poc amigables, més haviat ferestegues com si marquesis territori a tothom que vulgui pujar al teu cim. De ven segur que no és fàcil coronar-te, les teves neus perpetues amb profundes esquerdes fan de trinxera i tomba a tots els que ho han provat i no ho han aconseguit. Des d'aquí baix imposses respecte i inspires majestuositat, ets bell, molt bell i m'encanta estar aquí contemplant aquest gran expectacle.


Hem passat dues nits al peu del Mt. Cook, al càmping del Doc amb la Lucy i l'Ian, tots dos d'escòcia, em fet alguna caminada peró hem passat moltes hores escoltant els espatecs que fa una glaçera que tenim molt aprop, durant tot el dia i la nit se sent cruixir aquesta mole de neu i roca. També hem tingut la primera topada amb el Keas, un lloros endemics de nova zelanda que viuen per sobre de 800 o 1000 metres, són molt putes aquets, durant el dia en prou feina es deixen veure peró a la nit i matinada fan de les seves rosegant els manguitos de les bicis i la roba que la gent és deixa a fora de la tenda. Aquestes nits he fet bivac i cada nit m'han despertat que em volien rosegar les alforges de la bici, els tios estaven a dos pams de mi mirant-me fixament, com si m'inspeccionesin de dalt a baix, sense ni inmutarse, fins que feia quatre "amaneius" i marxaven.

dimecres, 5 de març de 2008

Lake Tekapo


Reprenem el camí, després d'unes setmanes pedalant per el nord de Canterbury, com deia abans Geraldine es la porta als alps del sud, aqui el paissatge comença a canviar, hi ha pujades, la vegetació està més castigada per les nevades i gairabé no hi ha camps verds, tot són pastures de tons ocres i rocs. Apunt "cal recordar que la banda est dels alps es la part seca, el 80% de les plujes venen del nord-oest, les muntanyes fan de barrera natural als nuvols fent que descarreguin fort a la banda oest i que al travessar arriben molt desgastats i sense gaire aigua".
Sortim de geraldine i als 20 km ens trobem a en Lutz que ha fet parada per menjà una mica, seguim fins al seguent poble, Fairlie i ens trobem a la parella d'Holanesos i en Tomy, quina gràcia. Aquests faran nit aquí i nosaltres continuem fins a Lake Tekapo. Les grans planes àrides per les quals hem passar per arribar són increiblement relaxants, només corre l'aire, algun xai i algun amb bici. Arribem al llac que dona nom al poble, aquest es d'un blau türquesa que amb la llum del sol brilla amb una força extraodinària, parem la tenda al càmpig amb intenció de passar un parell de nits, al cap de poc arriba en Lutz, parlem una estona i anem al poble a comprar unes cerveses, ens les paritem aquesta nit, ja que en aquest país les has de comprar per paks de 6, 8, 12 o 24 i per un de sol són masses, no? El dia seguent marxo sol al Goodley glacier, és una ruta força llarga peró em veig amb forçes per fer-la, al km 55, després de reseguir el llac per la banda est les coses es torçen, després de creuar un riu amb aigua fins als genolls, em trobo la porta de la finca tancada, ja veus quina gràcia, em fa mandra desfer el camí ara que sóc al final del llac, probaré de creuar el riu que l'alimenta i tornar per l'altre banda del llac, he de renunciar a arribar a la glaçera, peró bé endavant les àxes. Per creuar el riu que feia uns 7 o 8 braços a la seva desenbocadura he hagut de fer les mil i unes, l'aigua baixa amb molta força i descalç els rocs hem piquen el peus hi fa un mal de l'òstia, decideixó de passar calçat, peró la bici la he de carregar a coll sinó la corrent se l'emporta, i aixins anar fent, fins en un que ja hi he entrat de dret i ostres, m´he mullat cul i collons una mica més i deixó la camera al fons de l'aigua, ufff!!!! perfí sóc a l'altre banda després d'un parell de km per la llera del riu. Començo a tornar per al mig de una granja plena de xais i vaques, vaig reseguint el llac i després de 98km arribo al càmping una mica cansat i els peus molls peró la volta ha valgut molt la pena. Al càmpig hi ha sorpresa ha arribat la Lucy, l'Andrew i en Tomy, ja hi tornem a ser!

Geraldine


Avui hi ha trobada internacional de ciclistes, al càmping eram 9 ciclistes sopant junts a la mateixa taula, hem retrobat a la Lucy d'Escòcia, dos Alemanys que padelaven per separat, una parella d'Holandesos, un Australià i els dos Catalanets. Tots més o menys anem en la mateixa direcció segur que en els proxims dies ens anirem trobant. El fet de trobar a aquests personatges es una molt bona cosa, ja que viatgem de la mateixa manera i per tant tenim moltes afinitats i coses en comú, en certa forma es com estar parlant amb un bona amic de viatge que sembla que faci temps que ens coneixem, de seguida tenim de que parlar, com no de bicis i viatges amb bici. Esta bé haver concidit, he vist que no sóc l'únic bitxo extrany que pensa d'aquesta manera.
A Geraldine hi passem dues nits, plou i fa força malt temps aprofitem a la tarda per anar al cinema i mare de deu quin cinema. Poc m'esperava trobar una cosa com aquesta en un poblet de 2200ha, es un cinema independent obicat al final del carre principal en un edifici d'estetica antiga de primers de segle. La decoració es una mica quica o vintage que dirien ells, flors de plàstic, posters de pelicules antigues, moqueta de diferents estampats i tot colocat sense tenir un ordre concret. Comprem els tiquets i passem al galliner, a la part de darrera hi han les típiques butaques antigues tant poc comodes, a banda i banda d'aquestes hi ha un munt de sofas i butaques individuals que sembla ben be que la gent quant s'els hi fa vell un sofà el portin aqui, al igual que als laterals a davant hi ha tres o quatre fileres de sofas separats uns vuit metres de la pantalla, al sostre i penja una bola de discoteca no molt gran, les llums de tons vermellosos i una olor peculiar. Res que m'he tret les sabates d'anar amb bici m'he estirat en un sofà per a mi sol i com a casa apunt per veure la pelicula. S'obren les cortines i la imatge esta desenfocada, al cap de poc entra a la normalitat i al cap de una hora i mitja es para la pelicula (the golden compass) i apareixen unes lletres que diuen, intermediate, sortim a fora comprem alguna cosa per beure i menjà i desconectem de la peli duran uns 15 minuts, tornem a entrar i acabem de mirar la pelicula. Al acabar li donem les gràcies al noi que porta el cinema, ens explica que no es un cinema convencional i que si volem en ensenya els projectors, si si projectors a d'alt hi ha un paio "el lord of the mobies" que va alternant els difernts 7 rotlles que dura la pelicula sense que gairabé es notin els canvis, la llum dels projectors es fa per la combustió d'unes barres d'una especie d'acer, tipus electrode que al cremar desprenen molta calor per aixó es fa una parada a mija pelicula per refredar la maquinaria. Increible he vist una pelicula amb uns projectors de primers de 1900 estirat en un sofà com a casa, en un lloc molt entranyable i romàntic a l'hora, que més es pot demanar?

diumenge, 2 de març de 2008

Pais de mentida

Avui al matí després de lleguir un correu electrònic de l’Aleix i un altre d’en Martí, m’he posat de mala òstia, tot plegat m’ha fet molta ràbia hi he sentit impotència davant d’aixó, del càpitalisme ferotge a que el món està sotmès.
Des de la llunyania i amb més de tres mesos fora de casa desconectat, el primer que m’ha vingut al cap quant llegia un breu resum del ple de l’ajuntament de Calldetenes per decidir l’aprobació de la pista de Bmx sobre el nostres estimat Torrental, es que el món dels adults i els grans no estan tant separats en segons quins espectes, si comparesim el ple, amb les discusions que tenen una colla de nois de 12 o 13 anys amb el típic cap de la banda, els llepes i els que van a la seva, sería el matiex, o sigui que en gerarquia podriem dir que no s’ha avançat gaire, en el món dels adults continuen pasant les coses igual que als 13 anys, i diuen que la maduresa es un grau, apa. Em fa molta ràbia veure com una persona de peu de carrer que fa uns anys es va convertir en alcalde del meu poble en cosa de temps el poder li ha anat pujant el cap, assolint al dia d’avui la figura d’un dictador que està apunt de ser destronat, suposo que Hittler, al dia d’avui entendria millor que ningú al nostre alcalde, ja que com ell sap que ha perdut la guerra o que li falta poc per perdre-la, al nostre alcalde li falta poc per perdre els papers i el tron que tant estima i ara quin es el següent pas?. Tu Sr. Mas pots rectificar i sortir més o menys airós de la situació, Hittler no la va tenir aquesta opció. Només es questió que t’empasis l’orgull i l’egoisme, només una miqueta, es tant fàcil com això, però suposo que en la teva nou del cervell, que per moments es queda sensa líquid vital, aquesta paraula de “rectificar” no hi entre i tampoc m’estranya.
Per altre banda et dones compte que els polítics ens fan jugar al seu joc i amb les seves normes, les que ells s’han inventat. Ens fan jugar a la mentida més gran que hi ha actualment, LA DEMOCRÀCIA, i la gent s’ho creu això de la democràcia, i tot plegat, potser si que es una democràcia però democràcia dels rics, darrera les fotos que es pengen per campanyes electorals hi ha els mateixos de sempre, que viuen amb grans cases, es passegen amb grans cotxes i viuen en un anonimat tot estrany, aquests són els que compren als politics oferint el que més volen diners i poder, i qui es pot resistir a això, de romàntics ja no en queden als alts estatus. També son aquests els que mai pararan de mirar la seva cartera com va creixent per moments on cada cop hi ha mes diners, bitllets d’aquells de color lila que molts mai hem vist, són aquells que miren com al compte corrent cada cop la xifra es mes alta i cuant canvia i s’hi afegeix un zero de més es masturven davant la caixa forta pensant en la felicitat que es pensen que tenen o que poden comprar amb tants diners.
Veien el panorama i que la cosa no rutlla ni ara ni fa 25 anys i en un país on la informació està sensurada i on els politics s’amaguen darrera les paraules tolerància i respecte, sempre amb les seves bones maneres. Quin fàstic i l’únic que em queda per dir-los és que s’en vagin a pendre pel cul que n’hi ha que no sóm tontos!!!!!!!

Per primer cop al blog he parlat de pòlitica o millor dit m’he cagat en aquesta, aquest blog en principi no servia per aixó, però despres d’escriur-ho m’he quedat tant a gust.

dissabte, 1 de març de 2008

Mt. Somers


Després de treure el pilot automàtic de la bici, trobem la tranquilitat en un poblet d'encara no 500 havitants, aquí en tornem a trobar amb la Lucy una noia escosesa que també va amb bici, la vam coneixer la nit passada i despres de passar-la a la carretra m'entres feia una parada per menjà ens tornem a trobar amb la tenda plantada costat per costat,(la Lucy te 36 anys hi ha viatjat molt amb bici arreu del món, es un gat vell que escoltant s'hen aprenen moltes coses) el dia seguent ella continua direcció sud i nosaltres ens arribem a Mt. Sunday el famós Edoras del senyor dels anells, els 50km que hem fet fins arribar a aquest destí han sigut d'una bellesa increible, seguint per una gran vall, amb muntanyes de 1500m a banda i banda, el riu al fons i tot cobert per les pastures de color groc, al cel els nuvols amenaçen tempesta i passen molt ràpid canvian de forma cada dos per tres. Un cop al Mt. Sunday quedem boca oberts, del nord baixen dos gran valls amb els seus rius, despres s'ajunten en una gran explanda i tornen a marxar un per cada banda, el turó d'Edoras es al mig d'aixó per arribar a enfilar-nos a d'alt hem hagut de creuar un parell de rius d'aigua molt freda que ens arribava per sobre a genoll però un cop a d'alt les vistes són inmenses, les valls, la gran plana, les muntnyes a banda i banda i al fons les neus perpetues de les muntanyes més altes d'Arthus pas. Passem una estona amb silenci i tornem cap al poble i ara els nuvols que amenaçaven tempesta fan la seva amenaça realitat i descarreguen sobre nostre durant els 50km de tornada, molls com anecs arribem al càmpig despres de barallarnos amb la pluja i el vent de cara, però no hem sento cansat aquest paissatge tot i la pluja m'ha carregat les piles per dies i per acabar el dia un perfecte arc de st. Martí dona fí a la pluja.

Amb el pilot automatic possat


Sortim de Chrischurch i ens començem a endinsar en els Canterbury plains, llargues rectes en mig d’una gran plana plena de camps i pastures, on cada finca o camp esta delimitat per grans tanques vegetals per parar una mica el fort vent que aquí tant aviat bufa de nor com de sud, avui em sembla que he pedalat per la recta mes llarga de tota l’illa sud, 20km en linia recte i ben plans, desijava un pilot automatic per matar una mica l’aburriment d’haver de pedalar i no girar el manillar de la bici durant tanta estona, la gran sort es que si girava el cap a la meva esquerra veia tota la plana de Canterbury, amb els seus camps verds, altres amb cereals, xais i vaques, i si girava el cap a la meva dreta el paisatge era completament oposat, al fons una serralada de muntanyes d’uns 1600m d’altura amb les seves puntes nevades, sisi nevades a ple mes d’agost (per ells). La pluja d’ahir a la tarda i nit ha sigut neu a partir de 800m tinc el nas glaçat i fa un fred que pela.